Tag Archives: testimonios boda

Aquí tenim els testimonis per part del nuvi: En Gerard i en Ferran

25 jul.

Fa uns mesos vam demanar a les testimonis de la núvia si voldrien estampar la seva signatura el dia del nostre casament.

I fa uns dies, durant un sopar, vam poder demanar-ho a l’últim que ens faltava per part del nuvi, en Ferran Gil.

Anteriorment li haviem demanat a en Gerard, el germà mitjà de’n Gabi si també ho voldria ser.

En Gerard és company de batalletes amb qui ha conviscut sortides, malabars i altres històries divertides (a més d’habitació durant uns quants anys).

En Gerard deixa en mi un record inoblidable. I és que el vaig conèixer portant-me a casa una nit a les mil, cantant cançons de la Trinca…

En Ferran hi ha estat des de fa molts anys. Amic de la universitat que després ha conviscut amb ell molts moments. Tardes de futbol a La Penya, baixades a Canaletes, un viatge plegats a Eivissa, sopars a casa d’un o l’altre, trobades de Festa Major…

Amb aquests dos últims participants ja tenim els quartet de testimonis complert, per tal que ens acompanyin el dia del nostre casament.

A banda, en Gerard i en Guillem (germans de’n Gabi) ens llegiran unes paraules durant la cerimònia, estem preparats per a alguna cosa tipus: “Te la quedas?”. Sigui el que sigui, llegit o cantant, segur que ens encantarà.

Gràcies per dir que sí a tots plegats!!

Per a reportatges de casament www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

————————————————————————————————————–

Hace unos meses les pedimos a las testimonios de la novia si querrían estampar su firma el dia de nuestra boda.

Y esta semana hemos podido acabar de pedirlo al último que nos faltaba por parte del novio.

Se lo pedimos a Gerard, el hermano pequeño de Gabi y a Ferran, amigo suyo, si lo querían ser.

Gerard es compañero de batallitas con quien ha convivido salidas, malabares y otras historias divertidas (además de habitación durante unos cuantos años).
Gerard deja en mi un recuerdo inolvidable. Y es que lo conocí llevándome a casa una noche a las mil, cantando canciones de la Trinca.

Ferran ha estado, diría yo, desde que conozco a Gabi. Amigo de la universidad que después aha convivido con él muchos momentos. Tardes de fútbol en La Penya, visitas a Canaletes, un viaje juntos a Ibiza, cenas en casa de uno o del otro, encuentros de Festa Major…

Con estos dos participantes ya tenemos el cuarteto de testimonios al completo, para que nos acompañen el día de nuestra boda.

A parte, Gerard i Guillem (hermanos de Gabi), nos leerán unas palabras durante la ceremonia, estamos preparados por si es algo tipo: “Te la quedas?” Seguro que nos encantará.

Gracias a todos por decir que sí!

Anuncis

La Mònica i l’Alba, les nostres testimonis

9 març

En un casament no poden faltar-hi els testimonis.

Durant la setmana passada els hi vam comunicar als testimonis per part de la núvia.

Són dues noies guapes, simpàtiques i la mar de salades.

La Mònica, amb la que ens coneixem des de fa més de 15 anys, de l’institut. Plegades hem viscut moltes batalletes, camins fins al cole, viatges amb sorpresa, migdiades a mitja classe de literatura, cafès pel centre o moltes trucades a mitja tarda de: “En cinc minuts a sota de casa meva que t’he d’explicar una cosa o he d’anar a fer un encàrreg”, les coses que té ser amigues-veïnes.

Com dir-ho…la Mònica és d’aquelles amigues, que tothom voldria tenir. D’aquelles que si et passa alguna cosa a les tantes de la nit, la trucaries i vindria corrent.

I què dir de l’Alba, la meva germana petita…que hem compartit tantes coses plegades (i les que ens queden per compartir). Vermuts al sol, estius, colla, passejades, concerts…Que ens entenem casi tant bé com les vegades que ens discutim. Una, no pot estar sense l’altre. Portar-nos tanta diferència d’edat fa que existeixi una relació no només de germanes sino d’amigues també.

A més, l’Alba té un altre càrrec especial, li hem demanat si ens voldrà llegir unes paraules aquell dia. Segur que ho farà molt bé i sobretot ho farà amb molt de carinyu que és el que nosaltres valorem més.

Ens agrada que les dues us emocionéssiu quan us ho vam demanar i la cara de sorpresa quan vam donar-vos el sobre-portador-de-noticies. Crec que després de la noticia, a una encara li agafen fogots només de recordar-ho i a l’altre té molts mal de caps pensant què escriurà.

Ens agradarà tenir-vos a prop aquell dia, sou especials per a mi (i per a nosaltres).

Em consta que les dues ja li estan fent punta al llapis i practicant perquè la signatura surti amb molt bona lletra.

Visita el meu blog de fotografia: www.laiayllafoto.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

***********************************************************************************************

Només ens quedaran els testimonis de part del nuvi…Qui seran?

En una boda no pueden faltar los testimonios.

Durante la semana pasada lo comunicamos a los testimonios por parte de la novia.

Son dos chicas guapas, simpáticas y la mar de saladas.

Mònica, con la que nos conocemos desde hace más de 15 años, del instituto. Juntas hemos vivido muchas batallitas, caminos hasta el cole, viajes con sorpresa, siestas a media clase de literatura, cafés por el centro o muchas llamadas a media tarde de: “En cinco minutos debajo de mi casa que te tengo que explicar una cosa o tengo que ir a hacer un encargo”, las cosas que tiene ser amigas-vecinas.

Cómo decirlo…Mònica es de aquellas amigas, que a todos nos gustaría tener. De aquellas que si te pasa algo a las tantas de la noche, la llamarías y vendría corriendo.

Y qué decir de Alba, mi hermana pequeña…que hemos compartido tantas cosas juntas (i las que nos quedan por compartir)…Vermuts al sol, veranos, grupo de amigos, paseos, conciertos…Que nos entendemos casi tan bien como las veces que nos discutimos. Una, no puede estar sin la otra. La diferencia de edad que tenemos hace que exista una relación no sólo de hermanas sino de amigas también.

Además Alba, tiene otro cargo especial, le hemos pedido si nos querrá leer unas palabras aquél día. Seguro que lo hará muy bien y sobretodo lo hará con cariño que es lo que nosotros valoramos más.

Nos gustó que las dos os emocionarais cuando os lo pedimos y la cara de sorpresa cuando os dimos el sobre-portador-de-noticias. Creo que después de la noticia, a una todavía tiene sofocos y la otra tiene quebraderos de cabeza pensando qué escribirá.

Nos gustará teneros cerca ese día, sois especiales para mi (y para nosotros).