Tag Archives: sant cugat

Us diem adéu amb 4 minuts del vídeo del nostre casament

28 nov.

Si, si, som nosaltres, en Gabi i la Laia…I ara us preguntareu, i què volen aquests?

Fa temps que no escribiem en aquets blog i és que ja fa més d’un any que ens vam casar!

Com a alguns serà dificil ensenyar-vos el vídeo del nostre casament però ens fa igualment il.lusió que el veieu, tenim un resum del video de 4 minuts estil videoclip amb el casament i el postboda (alguns ja sabreu que vam saltar al mar vestits de nuvis).

Així que pels que tingueu curiositat o volgueu veure si hi sortiu i ho guapos que estàveu, us deixem un enllaç per veure’l. Nosaltres ens emocionem cada cop que el veiem.

I qui vulgui la versió extesa (tampoc tant, només 20 minuts), ja ho sap, només l’ha de demanar!!

I creiem que és el moment de dir-vos adéu des del blog. Els preparatius ja s’han acabat, el dia ha passat… Malgrat deixem el blog obert, a no ser que ens tornem a re-casar d’aquí a uns anys (no descartéssim res), el deixarem com a consulta per altre gent que es vulgui inspirar.

Ja sabeu que, on si que em podeu trobar és fent reportatges de casament, embaràs o nadons visitant el meu blog. Sembla que el 2013 ha portat projectes nous: www.laiayllafoto.com.

Si em voleu seguir a Facebook, serà un plaer trobar-vos allà: www.facebook.com/laiayllafoto

Ens volem acomiadar tal i com començavem el blog, així que…Benvinguts a la festa del nostre casament!

Gabi i Laia

(Gràcies per ser-hi…)

Moltes gràcies a tots!

2 set.

Una mica més recuperats del bodorrio, ens venia de gust trobar un moment per escriure-us i agraïr-vos a tots els que vau estar amb nosaltres durant el divendres el nostre casament.

Va ser un plaer poder-lo gaudir amb tots vosaltres ben a prop i, encara que som conscients que no us vam poder dedicar tot el temps que haguéssim volgut, us ho devem!

Des de l’entrada amb el vostre suport per ajudar-nos a estar menys nerviosos, fent festa amb nosaltres quan vam entrar al saló motoritzats (casi s’ensorra allò), amb les entregues tany divertides :pilotes voladores, tresors pirates, i coreografia simpatiquíssima, així com donant-ho tot a la festa…

Gent, un plaer haver compartit un dels millors dies de la nostra vida. Vosaltres doneu sentit.

Per a reportatges de fotografia de casament: www.laiayllafoto.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

image

image

La nostra invitació de casament

10 ag.

Fa ja un temps que vam acabar de repartir totes les invitacions del casament.

La idea la teniem molt clara des del principi, el disseny, l’aire que havia de respirar…però ens faltava plasmar-ho en el paper.

Com ja us hem comentat, tot ha de girar al voltant de l’estil que hem definit. No podia quedar res deslligat i les invitacions no podien ser menys.

Tot compta: el sobre, el paper de tacte tosc, el text llarg com a diferencia d’ho que s’acostuma a escriure en una invitació i la nostra foto com a colofó final, perquè creiem que no hi ha res millor que ilustrar amb una imatge el que volem explicar.

Hem comptat amb la col.laboració de varia gent que ens han ajudat a que tingueu ja a les vostres mans la invitació. El Nolo ens ha ajudat a hores intempestives a plasmar en paper el disseny de la invitació. L’hem fet anar a dormir ben tard, però el resultat ha estat excel.lent.

L’impressió de la invitació, han corregut a càrrec de La Calaixera, un centre de treball format per persones amb malaltia mental que ajuda a la seva incorporació al món laboral. D’aquesta manera ens sembla que aportem un granet de sorra a aquest projecte. Els hi estem molt agraïts, en especial a en Ferran, per haver-nos fet la feina tan fácil i que el resultat hagi quedat tan bé.

Per a reportatge de casaments, visiteu Laia Ylla Foto:

Blog: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

I per últim comentar que la foto forma part d’una sessió especial, que en Pepe i en Ricard, un amics del grup de fotografia ens van fer una tarda de maig. Els hi agraïm el seu temps i les seves ganes per a que això sortís tan bé. Ens van fer passar una estona molt agradable fent de models.

Us deixem unes fotos de la invitació així com, algunes de les millors fotos de la sessió que ens vam fer.

Gràcies a tots!

————————————————————————————————————————————–

Durante estas últimas semanas hemos estado dedicados a preparar las invitaciones de boda.

La idea la teníamos muy clara desde el principio, el diseño, el aire que tenía que respirar…pero nos faltaba plasmar-lo en papel.

Como ya os hemos comentado, todo tiene que girar alrededor de un estilo que hemos definido. No podía quedar nada sin relacionar y las invitaciones no podían ser menos.

Todo cuenta…el sobre de color marrón chocolate, el papel de tacto rústico, el texto largo a diferencia de lo que se acostumbra a escribir en una invitación y nuestra foto como colofón final, porque creemos que no hay nada mejor que ilustrar con una imagen lo que queremos explicar.

Hemos contado con la ayuda de varias personas que han ayudado a que tengáis ya en vuestras manos la invitación. Nolo nos ha ayudado a horas intempestivas a plasmar en papel el diseño de la invitación. Le hemos hecho ir a dormir muy tarde, pero el resultado ha sido excelente.

La impresión de la invitación, ha sido a cargo de La Calaixera, un centro de trabajo para la inserción laboral formado por personas con malaltia mental. De esta forma nos parece que aportamos un granito de arena a hacer crecer este proyecto. Les estamos muy agradecidos, sobretodo a Ferran, por habernos hecho el trabajo tan fácil y que el resultado haya sido excelente.

Y por último comentar que la foto format parte de una sessión especial que Pepe y Ricard, unos amigos de grupo de fotografía nos hicieron una tarde de mayo. Les agradecemos su tiempo y sus ganas en que salieran tan bien. Nos hicieron pasar un rato agradable haciendo de modelos. Podéis ver la sesión completa aquí o en el blog de Pepe.

Os dejamos unas fotos de la invitación, así como algunas de las mejores fotos que nos hicimos.

¡Gracias a todos!

Quin gran comiat de solter!!

22 maig

El passat divendres vaig tenir una gran sorpresa.

Mentre encara m’estava despertant de la migdiada, algú es va posar a picar amb força a la porta de casa. No entenia res i em vaig mirar a la Laia. Ella va riure i em va dir “em sembla que és per tu”. I allà vaig començar a lligar caps.

El meu comiat de solter començava.

Els tres encarregats de venir-me a buscar, Dídac, Ruben i Titu, ja anaven amb una samarreta on es llegia: “L’última gran festa, Despedida Gabi”. Primer de tot vaig haver de posar-me la meva i signar un manifest amb un munt de clàusules. A mida que el llegia la meva por anava augmentant.

Ara que ja havia assumit que era el dia del meu comiat, m’anaven donant ordres i la següent va ser fer una motxilla amb roba per a un dia.

Els dubtes m’anaven envaïnt i encara no podia pensar per mi mateix.

I vam sortir cap al carrer. D’allà vam anar a l’Aquelarre a prendre algo i després, cap a La Penya on ens esperava tothom.

Només arribar a La Penya, em van fer posar una disfressa de Pedro Picapiedra (gràcies per no haver-me fet disfressar de tia…). Com a bon Flistone, tenia cotxe i tot, un flamant Troncmòbil amb sostre inclòs.

Allà hi havien tot de jocs preparats, entre ells un Pasapalabra on tothom m’apuntava amb una pistola d’aigua, amb la que quan m’equivocava em disparaven. Les lletres de cada prova eren un globus plens de diverses coses: farina, aigua, cervesa i ves a saber què més. Total que vaig quedar ben mullat i brut, després d’haver rigut molt.

Disfressat em van portar de ruta per Sant Cugat amb una guardiola penjada del coll per tal de recollir diners. He de dir que ho vaig fer prou bé.

Ja de nit vam anar cap a Barcelona. A la parada del bus m’esperava el padrí, l’Ignasi i vam estar de bars per la zona del centre i la Rambla i, quan semblava que la festa s’acabava, em van dir que començava la segona part del comiat. Els que anavem amb motxilla seguiem cap a un altre destí que no podia saber.

A Plaça Catalunya va aparèixer una Limousina i m’hi van fer entrar. Ens va portar a fer un volt per Barcelona i a mig camí em va tapar els ulls per a anar a algún lloc.

Quan me’ls van destapar em vaig trobar ni més ni menys que a l’aeroport…i a la porta d’embarcament posava: AMSTERDAM…No m’ho podia creure, marxavem de cap de setmana!

Allà vam quedar reventats de tant caminar, visitant el barri vermell, els parcs…i sortint per la nit de festa. Vam recòrrer tot Amsterdam a peu, les meves cames donen fe.

De tornada diumenge a la nit no podiem més. No haviem parat amb tot el cap de setmana i haviem dormit molt poc. Ara, va ser un cap de setmana ple de sorpreses, i vam passar-ho molt bé sense parar de riure.

Gent, us he de dir que ha estat un cap de setmana es-tu-pen-do. Totes les parts del comiat han estat genials i divertides, m’ho heu fet passar molt bé i agraeixo la feina que hi ha hagut al darrere. Merci per preparar-me aquest comiat que no oblidaré.

Gemma, Isma, Anna, Ferran, Xino, Mire, Dídac, Titu, Ruben, Nolo, Mitri, Adri, Guim, Ignasi, gent de la Penya en general i als que volieu i no hi vau poder ser. A TOTS, MOLTES GRÀCIES!!!

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

El pasado viernes tuve una gran sorpresa.

Mientras todavía estaba despertándome de la siesta, alguien picó con fuerza a la puerta de casa. No entendía anda y me miré a Laia. Ella sonrió y me dijo “me parece que es para ti”. Y entonces empecé a atar cabos.

Mi despedida de soltero empezaba.

Los tres encargados de venirme a buscar, Dídac, Ruben i Titu, ya llevaban una camiseta donde se leía: “La última gran fiesta. Despedida Gabi”. Antes de nada tuve que ponerme la mía y firmar un manifiesto con un montón de.
A medida que lo leía, mi miedo iba aumentando.

Ahora que ya había asumido que era el día de mi despedida, me iban dando órdenes y la siguiente fue preparar una mochila con ropa para un día.

Las dudas me asaltaban y todavía no podía pensar por mi mismo.

Y salimos a la calle. De allí fuimos al Aquelarre donde estuvimos tomando algo y después, hacia La Penya donde nos esperaba el resto de gente.

Sólo llegar a La Penya, me hicieron poner un disfraz Pedro Picapiedra (gracias por no haberme disfrazado de tía…). Como buen Flistone, tenía coche y todo, un flamante Troncomóvil con techo incluído.

Allí habían varios juegos preparados, entre ellos un Pasapalabra donde todos me apuntaban con una pistola de, con la que cuando me equivocaba me disparaban. Las letras de cada prueba eran un globo lleno de diferentes cosas: harina, agua, cerveza y vete tu a saber qué más. Total que quedé bien mojado y sucio, después de haver reído mucho.

Disfrazado me llevaron de ruta por Sant Cugat con una hucha colgada del para recoger dinero. Tengo que decir que lo hice bastante bien.

Ya de noche fuimos hacia Barcelona. En la parada del bus me esperaba el padrino, Ignasi, y estuvimos de bares por la zona del centro i la Rambla y, cuando parecía que la fiesta terminava, me dijero que empezava la segunda parte de la despedida. Los que íbamos con mochila seguíamos hacia otro destino que, por el momento no podía saber.

En Plaça Catalunya apareció una Limousina y me hicieron entrar dentro. Nos llevó a dar una vuelta por Barcelona y a medio camino me taparon los ojos para ir a algún sitio.

Cuando me los destaparon me encontré ni más ni menos que en el aeropuerto…y en la puerta de embarque ponía: AMSTERDAM…No me lo podía creer, nos íbamos de fin de semana!

Allí quedamos reventados de tanto andar, visitando el Barrio Rojo, los parques…y saliendo de fiesta por la noche. Recorrimos todo Amsterdam a pie, mis piernas dan fe.
De vuelta el domingo por la noche, no podíamos más. No habíamos parado en todo el fin de semana y havíamos dormido muy poco. Ahora, que fue un fin de semana lleno de sorpresas, y lo pasamos muy bien sin parar de reír.

Gente, os tengo que decir que ha sido un fin de semana es-tu-pen-do. Todas las partes de la despedida han sido geniales y divertidas, me lo havéis hecho pasar muy bien y agradezco el trabajo que hay detrás. Gracias por haverme preparado esta despedida que no olvidaré.

Gemma, Isma, Anna, Ferran, Xino, Mire, Dídac, Titu, Ruben, Nolo, Mitri, Adri, Guim, Ignasi, gente de La Penya en general y a los que queríais y no pudisteis estar. A TODOS, MUCHAS GRACIAS!!!

Benvinguts a la festa del nostre casament!

3 gen.

Vacances d’estiu en un poble de costa i una colla nova d’amics per descobrir. Balls a l’orquesta de la Festa Major, voltes per la fira, matins de platja amb un sol resplandent, serenates de guitarra a la llum de la lluna d’agost.

Una conversa, un vespre a la platja, va ser l’inici de tot plegat. Que si sóc de Sant Cugat, que si jo de Barcelona, però el cap de setmana també estic a Sant Cugat…Quina casualitat no? I aquí va començar tot.

Vam començar a veuren’s i quedar per anar a sopar, a passajear… i una cosa va anar portant a l’altre, per casualitat o no.

Amb més de deu anys junts i gairebé tres anys convisquent plegats, ara ens decidim a fer un pas endavant i dir-nos que volem seguir estant junts. (Sí, vull!)

Aquesta és la nostra manera de dir-vos que ens casem.

I com que per nosaltres signar el paper és secundari i al que li donem importancia és al dir-ho davant vostre i celebrar-ho en companyia dels que estimem (ole nosaltres) us volem sorprendre amb cada detall, deixant-hi la nostra emprempta i fent que sigui un dia nostre (i vostre), únic i especial. Prepareu-vos perquè no us deixarem indiferents!

Tenim 8 mesos per anar construïnt aquest dia que vindrà i volem que sigui cada dia d’aquests que vindran, una petita festa.

Perquè creiem que la vida ha de ser il.lusió i s’ha de viure com si cada dia fos l’últim.

Benvinguts a la festa del nostre casament!

Laia Ylla Foto per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com