Tag Archives: laiayllafoto

Us diem adéu amb 4 minuts del vídeo del nostre casament

28 nov.

Si, si, som nosaltres, en Gabi i la Laia…I ara us preguntareu, i què volen aquests?

Fa temps que no escribiem en aquets blog i és que ja fa més d’un any que ens vam casar!

Com a alguns serà dificil ensenyar-vos el vídeo del nostre casament però ens fa igualment il.lusió que el veieu, tenim un resum del video de 4 minuts estil videoclip amb el casament i el postboda (alguns ja sabreu que vam saltar al mar vestits de nuvis).

Així que pels que tingueu curiositat o volgueu veure si hi sortiu i ho guapos que estàveu, us deixem un enllaç per veure’l. Nosaltres ens emocionem cada cop que el veiem.

I qui vulgui la versió extesa (tampoc tant, només 20 minuts), ja ho sap, només l’ha de demanar!!

I creiem que és el moment de dir-vos adéu des del blog. Els preparatius ja s’han acabat, el dia ha passat… Malgrat deixem el blog obert, a no ser que ens tornem a re-casar d’aquí a uns anys (no descartéssim res), el deixarem com a consulta per altre gent que es vulgui inspirar.

Ja sabeu que, on si que em podeu trobar és fent reportatges de casament, embaràs o nadons visitant el meu blog. Sembla que el 2013 ha portat projectes nous: www.laiayllafoto.com.

Si em voleu seguir a Facebook, serà un plaer trobar-vos allà: www.facebook.com/laiayllafoto

Ens volem acomiadar tal i com començavem el blog, així que…Benvinguts a la festa del nostre casament!

Gabi i Laia

(Gràcies per ser-hi…)

Moltes gràcies a tots!

2 set.

Una mica més recuperats del bodorrio, ens venia de gust trobar un moment per escriure-us i agraïr-vos a tots els que vau estar amb nosaltres durant el divendres el nostre casament.

Va ser un plaer poder-lo gaudir amb tots vosaltres ben a prop i, encara que som conscients que no us vam poder dedicar tot el temps que haguéssim volgut, us ho devem!

Des de l’entrada amb el vostre suport per ajudar-nos a estar menys nerviosos, fent festa amb nosaltres quan vam entrar al saló motoritzats (casi s’ensorra allò), amb les entregues tany divertides :pilotes voladores, tresors pirates, i coreografia simpatiquíssima, així com donant-ho tot a la festa…

Gent, un plaer haver compartit un dels millors dies de la nostra vida. Vosaltres doneu sentit.

Per a reportatges de fotografia de casament: www.laiayllafoto.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

image

image

Ens ajudes a triar les cançons?

23 juny

Una festa sense música, no és una festa.

Alguns sabreu que en Gabi i jo tenim diferents estils musicals. A un li agrada la melodia i l’altre es fixa en la lletra. Un posa la música a tota pastilla al cotxe i l’altre li diu “però que estas sorda?”. Un va de la música Clàssica al Techno i l’altre canta pràcticament només en Català.

En la varietat està el gust i estem en l’etapa de triar cançons del casament. Que si les entrades, que si els plats…però volem anar més enllà. Que ens agradi a nosaltres és important però, què us agrada a vosaltres?

La nostra festa no és res sense els nostres amics i familiars, per tant volem que sigui la vostra festa, amb la vostra música.

Prepareu-vos perquè necessitem la vostra col.laboració!! Per tal de fer que el fil musical de la festa sigui una mica vostre, us volem demanar que ens digueu tres cançons que us vindrien de gust escoltar a la nostra boda, cançons que us agradin molt:

-La vostra cançó preferida
-Una d’animada
-Una de més tranquil.la

Totes elles intentarem que sonin al casament, sigui a l’aperitiu o durant la festa.

Hem creat una llista a l’Spotify oberta on ja hem penjat alguna cançó que volem que soni en el dia, però volem les vostres cançons. Per tant a mida que ens les envieu com a comentaris, les anirem pujant perquè les pogueu escoltar. També les podeu anar pujant vosaltres mateixos perquè tothom les pugui sentir.

Per descomptat passaran una selecció per tal que no es colin cançons com “Paquito el Chocolatero” i si ens podem saltar el reggaeton, us ho agraïrem.

Podeu dir-nos cançons amb nom i cognoms, artistes, estils… dues o deu…tot s’hi val, es tracta que participeu i que entre tots fem un recull de cançons. Que quan soni la vostra cançó la reconegueu i penseu que l’hem posat expresament per a vosaltres.

Podeu anar-les posant en el camp de “comentaris” o les podeu pujar directamenet en aquest LINK

Passat un temps les recopilarem i farem també un rànking de les mateixes per tal que tothom les vegi i pugui opinar.

Esperem que us resulti una idea divertida i que ens col.lapseu amb moltes cançons.

Per a reportatge de casaments, visiteu Laia Ylla Foto:

Blog: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Una fiesta sin música, no es una fiesta.

Algunos sabréis que Gabi i yo tenemos diferentes estilos musicales. A uno le gusta la melodía y el otro se fija en la letra. Uno pone la música a toda pastilla en el coche y el otro dice “pero que estás sorda?”. Uno va de la música Clásica al Techno y el otro canta prácticamente sólo en català.

En la variedad está el gusto y estamos en etapa de escoger canciones para la boda. Que si entradas, que si los platos…pero queremos ir más allá. Que nos guste a nosotros es importante pero, ¿que os gusta a vosotros?

Nuestra fiesta no es nada sin nuestros amigos y familiares, por lo que queremos que sea vuestra fiesta con vuestra música.

Prepararos porque necesitamos vuestra colaboración!! Para hacer que el hilo músical de la fiesta sea un poco vuestro, os queremos pedir que nos digáis tres canciones que os gustaría escuchar en nuestra boda.

-Vuestra canción favorita
-Una animada
-Una de más tranquila

Todas ellas intentaremos que suenen en la boda, sea en el aperitivo o durante la fiesta.

Hemos creado una lista abierta en Spotify donde hemos subido alguna canción que queremos que suene aquél día, però queremos vuestras. Por tanto, a medida que nos las enviéis como comentarios, las iremos subiendo para que las podáis escuchar. También las podéis subir vosotros mismos para que todos las puedan oir.

Por supuesto pasaran una selección para que no se cuelen canciones como “Paquito el Chocolatero” y si nos podemos saltar el regeton, os lo agradeceríamos.

Podéis darnos canciones con nombre y apellidos, artistas, estilos, dos o diez…todo vale, se trata de que participéis y que entre todos hagamos un recopilatorio de canciones. Que cuando suene vuestra canción la reconozcáis y penséis que la hemos puesto expresamente para vosotros.

Podéis ir escribiendo vuestras canciones en el campo de “comentarios”.

Podéis irlas poniendo en el campo “comentarios” o las podéis subir directamente en este LINK

Passado un tiempo les recopilaremos i haremos también un ránking de las mismas para que todos las podáis ver y opinar.

Esperamos que us resulte una idea divertida y que nos colapséis con muchas canciones.

Quin gran comiat de solter!!

22 maig

El passat divendres vaig tenir una gran sorpresa.

Mentre encara m’estava despertant de la migdiada, algú es va posar a picar amb força a la porta de casa. No entenia res i em vaig mirar a la Laia. Ella va riure i em va dir “em sembla que és per tu”. I allà vaig començar a lligar caps.

El meu comiat de solter començava.

Els tres encarregats de venir-me a buscar, Dídac, Ruben i Titu, ja anaven amb una samarreta on es llegia: “L’última gran festa, Despedida Gabi”. Primer de tot vaig haver de posar-me la meva i signar un manifest amb un munt de clàusules. A mida que el llegia la meva por anava augmentant.

Ara que ja havia assumit que era el dia del meu comiat, m’anaven donant ordres i la següent va ser fer una motxilla amb roba per a un dia.

Els dubtes m’anaven envaïnt i encara no podia pensar per mi mateix.

I vam sortir cap al carrer. D’allà vam anar a l’Aquelarre a prendre algo i després, cap a La Penya on ens esperava tothom.

Només arribar a La Penya, em van fer posar una disfressa de Pedro Picapiedra (gràcies per no haver-me fet disfressar de tia…). Com a bon Flistone, tenia cotxe i tot, un flamant Troncmòbil amb sostre inclòs.

Allà hi havien tot de jocs preparats, entre ells un Pasapalabra on tothom m’apuntava amb una pistola d’aigua, amb la que quan m’equivocava em disparaven. Les lletres de cada prova eren un globus plens de diverses coses: farina, aigua, cervesa i ves a saber què més. Total que vaig quedar ben mullat i brut, després d’haver rigut molt.

Disfressat em van portar de ruta per Sant Cugat amb una guardiola penjada del coll per tal de recollir diners. He de dir que ho vaig fer prou bé.

Ja de nit vam anar cap a Barcelona. A la parada del bus m’esperava el padrí, l’Ignasi i vam estar de bars per la zona del centre i la Rambla i, quan semblava que la festa s’acabava, em van dir que començava la segona part del comiat. Els que anavem amb motxilla seguiem cap a un altre destí que no podia saber.

A Plaça Catalunya va aparèixer una Limousina i m’hi van fer entrar. Ens va portar a fer un volt per Barcelona i a mig camí em va tapar els ulls per a anar a algún lloc.

Quan me’ls van destapar em vaig trobar ni més ni menys que a l’aeroport…i a la porta d’embarcament posava: AMSTERDAM…No m’ho podia creure, marxavem de cap de setmana!

Allà vam quedar reventats de tant caminar, visitant el barri vermell, els parcs…i sortint per la nit de festa. Vam recòrrer tot Amsterdam a peu, les meves cames donen fe.

De tornada diumenge a la nit no podiem més. No haviem parat amb tot el cap de setmana i haviem dormit molt poc. Ara, va ser un cap de setmana ple de sorpreses, i vam passar-ho molt bé sense parar de riure.

Gent, us he de dir que ha estat un cap de setmana es-tu-pen-do. Totes les parts del comiat han estat genials i divertides, m’ho heu fet passar molt bé i agraeixo la feina que hi ha hagut al darrere. Merci per preparar-me aquest comiat que no oblidaré.

Gemma, Isma, Anna, Ferran, Xino, Mire, Dídac, Titu, Ruben, Nolo, Mitri, Adri, Guim, Ignasi, gent de la Penya en general i als que volieu i no hi vau poder ser. A TOTS, MOLTES GRÀCIES!!!

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

El pasado viernes tuve una gran sorpresa.

Mientras todavía estaba despertándome de la siesta, alguien picó con fuerza a la puerta de casa. No entendía anda y me miré a Laia. Ella sonrió y me dijo “me parece que es para ti”. Y entonces empecé a atar cabos.

Mi despedida de soltero empezaba.

Los tres encargados de venirme a buscar, Dídac, Ruben i Titu, ya llevaban una camiseta donde se leía: “La última gran fiesta. Despedida Gabi”. Antes de nada tuve que ponerme la mía y firmar un manifiesto con un montón de.
A medida que lo leía, mi miedo iba aumentando.

Ahora que ya había asumido que era el día de mi despedida, me iban dando órdenes y la siguiente fue preparar una mochila con ropa para un día.

Las dudas me asaltaban y todavía no podía pensar por mi mismo.

Y salimos a la calle. De allí fuimos al Aquelarre donde estuvimos tomando algo y después, hacia La Penya donde nos esperaba el resto de gente.

Sólo llegar a La Penya, me hicieron poner un disfraz Pedro Picapiedra (gracias por no haberme disfrazado de tía…). Como buen Flistone, tenía coche y todo, un flamante Troncomóvil con techo incluído.

Allí habían varios juegos preparados, entre ellos un Pasapalabra donde todos me apuntaban con una pistola de, con la que cuando me equivocaba me disparaban. Las letras de cada prueba eran un globo lleno de diferentes cosas: harina, agua, cerveza y vete tu a saber qué más. Total que quedé bien mojado y sucio, después de haver reído mucho.

Disfrazado me llevaron de ruta por Sant Cugat con una hucha colgada del para recoger dinero. Tengo que decir que lo hice bastante bien.

Ya de noche fuimos hacia Barcelona. En la parada del bus me esperaba el padrino, Ignasi, y estuvimos de bares por la zona del centro i la Rambla y, cuando parecía que la fiesta terminava, me dijero que empezava la segunda parte de la despedida. Los que íbamos con mochila seguíamos hacia otro destino que, por el momento no podía saber.

En Plaça Catalunya apareció una Limousina y me hicieron entrar dentro. Nos llevó a dar una vuelta por Barcelona y a medio camino me taparon los ojos para ir a algún sitio.

Cuando me los destaparon me encontré ni más ni menos que en el aeropuerto…y en la puerta de embarque ponía: AMSTERDAM…No me lo podía creer, nos íbamos de fin de semana!

Allí quedamos reventados de tanto andar, visitando el Barrio Rojo, los parques…y saliendo de fiesta por la noche. Recorrimos todo Amsterdam a pie, mis piernas dan fe.
De vuelta el domingo por la noche, no podíamos más. No habíamos parado en todo el fin de semana y havíamos dormido muy poco. Ahora, que fue un fin de semana lleno de sorpresas, y lo pasamos muy bien sin parar de reír.

Gente, os tengo que decir que ha sido un fin de semana es-tu-pen-do. Todas las partes de la despedida han sido geniales y divertidas, me lo havéis hecho pasar muy bien y agradezco el trabajo que hay detrás. Gracias por haverme preparado esta despedida que no olvidaré.

Gemma, Isma, Anna, Ferran, Xino, Mire, Dídac, Titu, Ruben, Nolo, Mitri, Adri, Guim, Ignasi, gente de La Penya en general y a los que queríais y no pudisteis estar. A TODOS, MUCHAS GRACIAS!!!

Un variat de botigues de núvia: Part II

6 maig

Part II:

Seguint amb la ruta de vestits de núvia, aquí venen els últims que vaig emprovar:

Aire: A Aire de Vía Augusta va ser similar que a Rosa Clarà. Molt lents en atenció, poques ganes de fer cap canvi en el vestit (res extrany, eh?) per no dir que em deixaven 10 minuts cada vegada amb el vestit posat esperant a emprovar-ne un altre.

Cimbeline: Com que buscava un vestit de núvia una mica diferent i divertit, pensava que hi podria trobar aquí un que em quadrés…però pel meu gust són una mica massa extremats. Aquest dia erem l’Alba, la meva mare, la Vicky i jo. Un detall divertit: tot els vestits porten un llacet blau cosit per dintre.

A Rubí vaig estar a dues botigues: Bohemia Novias i Novias Tashei. A la primera em vaig emprovar la col.lecció de Luna Novias de Rosa Clarà, però els vaig trobar una mica massa carregats per a mi. Aquest dia m’acompanyava la Yasmin, que després de la feina va agafar el cotxe i va sortir corrents des de Barcelona. Jo ja portava un vestit posat, ella va entrar per la porta i va quedar com glaçada mirant-me…em va dir: “Nina, què maca estàs!” Amb amigues així, a qualsevol li puja la moral.

A Novias Tashei, la professionalitat i les ganes d’arreglar-te tot, compensen que la botiga no estigui al Passeig de Gràcia. Vaig tornar-me a emprovar models de Luna Novias i d’Alma Novia. N’hi va haver un parell que em van agradar molt. A més a tots se’ls hi podia fer modificacions, fins i tot canviar-li el cos.

Per acabar vaig anar amb la Mònica a Inmaculada García al carrer Balmes, que té uns vestits super desenfadats. Però potser massa i no m’acabaven de fer al pes (ni a la Mònica tampoc, que anava fent cares de “aquest no”).

I un dia per casualitat, dintre una botiga ja tancada vam veure a l’aparador “el vestit”…és un Pepe Botella però els detalls vindran en un altre post.

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Parte II:

Continuando con la ruta de vestidos, aquí vienen los últimos que me probé:

Aire: En Aire de Vía Augusta fue similar que en Rosa Clarà. Muy lentos en atención, pocas ganas de hacer ningún cambio en el vestido (nada raro, eh?) por no decir que me dejaban 10 minutos cada vez con el vestido puesto esperando a probar otro.

Cimbeline: Como buscava un vestido de novia un poco diferente y divertido, pensaba que aquí podría encontrar algo que me cuadrara…pero para mi gusto son un poco demasiado extremados. Este día éramos Alba, mi madre, Vicky y yo. Un detalle divertido: Todos sus vestidos llevan cosido un lacito azul por dentro.

En Rubí estuve en dos tiendas: Bohemia Novias y Novias Tashei donde me probé la colección de Luna Novias de Rosa Clarà, pero los encontré un poco demasiado cargados para mí. Este día me acompañó Yasmin, que después del trabajo subió corriendo desde Barcelona. Yo ya llevaba el vestido puesto, ella entró por la puerta y quedó como helada mirándome y me dijo: “¡Qué guapa estás!” Con amigas así, a cualquiera se le sube la moral.

En Novias Tashei, la profesionalidad y las ganas de arreglarlo todo, compensan que la tienda no esté en Passeig de Gràcia. Me probé otra vez modelos de Luna Novias y Alma Novias. Dos nos gustaron mucho. Además a todos se les podía hacer modificaciones, hasta cambiarles el cuerpo.

Para acabar fui con Mònica a Inmaculada García en la calle Balmes, que tiene unos vestidos súper desenfadados. Pero quizás demasiado y no me acabaron de gustar (ni a Mònica tampoco, que iba haciendo caras de “este no”).

Y un día por casualidad, dentro de una tienda ya cerrada en el escaparate vimos “el vestido”….es un Pepe Botella, pero los detalles vendrán en otro post.

Un regal especial: Hi ets?

29 abr.

Aquest passat cap de setmana ens van fer un regal molt especial, d’aquells que es fan amb carinyo, que sorgeixen de la imaginació, un regal fet a mà i molt original.

Es tracta del joc del “¿Quién es quién?”, amb la cara de molts dels nostres convidats al casament.

Segur que el recordeu aquest joc es tractava de trobar el personatge que tenia l’altre contrincant, fent preguntes de l’estil de: porta ulleres? és moreno? té els ulls blaus…Ara hi sou vosaltres els protagonistes.

En el joc hi surten els amics del nuvi de Sant Cugat, gent de la colla de Sant Feliu, familia, les de la universitat, les amigues de la núvia… un variat ben ampli de la gent que vindrà al casament.

Ens ha agradat molt Nolo, moltes gràcies per aquest detall tant especial!

Què us sembla? No és original?

Us convidem a que us busqueu dintre de la foto, us hi reconeixeu? Deixeu-nos un comentari per l’artista!

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

******************************************************************

Este fin pasado de semana nos hicieron un regalo muy especial, de aquellos que se hacen desde el cariño, que surgen de la imaginación, un regalo hecho a mano y muy original.

Se trata del juego de “¿Quién es quién?, con la cara de muchos de nuestros invitados a la boda.

Seguro que recordaréis este juego en el que se trataba de encontrar el personaje que te tocaba haciendo preguntas a tu contrincante: ¿lleva gafas? ¿es moreno? ¿tiene los ojos azules? Ahora sois vosotros los protagonistas.

En él aparecen amigos del novio de Sant Cugat, gente del grupo de Sant Feliu, familia, las de la universidad, las amigas de la novia…un variado bien amplio de la gente que vendrá a la boda.

Nos ha gustado mucho Nolo, ¡muchas gracias por este detalle tan especial!

¿Qué os parece? ¿No es original?

Os invitamos a que os busquéis dentro de la foto, ¿os reconocéis? ¡Dejadnos un comentario para el artista!

Un variat de botigues de núvia: Part I

23 abr.

Buscar el vestit de núvia era de les coses que em feia més il.lusió. Algunes mirem i remirem fins que per casualitat o no, trobem el que teniem al cap.

Buscava un vestit que no fos clàssic i fos divertit i juvenil. Vaig de núvia (encara que a vegades dic que aniré de curt i de vermell), però buscava una cosa més desenfada.

Fins a arribar al vestit desitjat, vaig passar per a força botigues, així que ara tinc una idea força general d’altres firmes. Abans de parlar del vestit definitiu, que poca cosa us podré dir fins el dia, faré una pinzellada sobre les botigues a les que he anat, a ho que dedico aquest post que he partit en dues parts per a fer-lo més lleuger. Un post més per a noies que per a nois.

Començant la ruta….

En aquesta ruta he tingut diferents acompanyants que m’han ajudat a trobar el vestit. A totes elles els hi agraeixo l’ajuda i haver compartit aquest moment.

Pronovias: Aprofitant unes dates especials en que teníen gairebé tota la col.lecció a la botiga, vam anar a la tenda de Passeig de Gràcia. Hi havia molta gent i podies fer al teu aire. Tots eren o molt pomposos o els que no ho eren, no em sentaven gens bé. Vam sortir una mica desanimades perquè res ens havia acabat d’agradar. La noia de la botiga em va dir que quan trobes el teu vestit plores i aquell dia ningú va plorar.

Jesús Peiró: Em van sorprendre molt positivament a Jesús Peiró. Hi vaig anar perquè la meva cunyada Débora, s’hi va comprar el seu vestit i estava guapíssima. Em van atendre unes grandíssimes professionals que em van tractar molt bé. Recordo la cara de la meva mare, la meva germana i la meva tieta, i els “què maco, què bé que et queda” que feien cada vegada que sortia amb un vestit. Quedaven tot preciosos. Però no era ben bé el que buscava.

Rosa Clarà: Em venia molt de gust anar a Rosa Clarà. Està tant de moda, té aquests models tant macos i ho fa tant bé al seu blog que sembla que et serveixin els seus vestits en safata. Ara pel que fa la seva atenció…. Ens va semblar que la nostra cita s’havia solapat amb una altre i ens van atendre mentre li anaven emprovant altres vestits a una altra noia. Ara que ja ens va anar bé, perquè la Mònica aprofitava a fer-me fotos mentre em deixaven el vestit posat. Els models eren molt bonics però la dependenta només feia que donar la seva opinió abans que jo me’l veiés al mirall.

Continuarà a la segona part!…

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

*********************************************************************

Buscar el vestido de novia era de las cosas que me hacían más ilusión. Algunas miramos y remiramos hasta que por casualidad o no, encontramos que teníamos en la cabeza.

Buscaba un vestido que no fuera clásico y fuera divertido y juvenil. Voy de novia (aunque a veces digo que iré de rojo y de corto), pero buscaba algo más desenfadado.

Hasta llegar al vestido deseado, pasé por bastantes tiendas, así que ahora tengo una idea bastante general de varias firmas. Antes de hablar del vestido definitivo, que poca cosa os podré contar hasta el día, haré una pincelada sobre las tiendas a las que fui, a lo que dedico este post, que he partido en dos para hacerlo más ligero. Un post más para chicas que para chicos.

Empezando la ruta…

En esta ruta he tenido diferentes acompañantes que me han ayudado a encontrar el vestido. A todas ellas les agradezco la ayuda y haber compartido este momento.

Pronovias: Aprovechando unas fechas especiales en que tenían casi toda la colección en la tienda, fuimos la de Passeig de Gràcia. Había muchas gente y podías hacer a tu aire, todos me parecieron muy pomposos y los que no lo eran, no me sentaban nada bien. Salimos un poco desanimadas porque nada nos acabó de gustar. La chica de la tienda nos dijo que cuando encuentras tu vestido lloras y ese día nadie lloró.

Jesús Peiró: Me sorprendió muy positivamente esta marca. Fui porque mi cuñada Débora se compró allí el vestido y estaba guapísima, nos atendieron unas grandes profesionales que nos trataron muy bien. Recuerdo la cara de mi madre, mi hermana y mi tía, y los “qué bonito, qué bien te queda” que decían cada vez que salía con un vestido. Lo cieto es que quedaban preciosos. Pero no era exactamente lo que buscaba.

Rosa Clarà: Me apetecían un montón ir a Rosa Clarà. Está tan de moda, tiene estos modelos tan bonitos y lo hacen tan bien en su blog, que parece que te sirvan sus vestidos en bandeja, ahora que la atención… Parecía que nuestra cita se solapó con otra y nos atendían mientras le iban probando vestidos a otra chica. Aunque, ya nos fue bien porque Mònica aprovechaba a hacerme fotos mientras quedaba con el vestido puesto… los modelos eran muy bonitos pero la dependienta sólo hacía que dar su opinión antes que yo me lo viera puesto en el espejo.

¡Continuará en la segunda parte!…