Tag Archives: laia ylla foto

Us diem adéu amb 4 minuts del vídeo del nostre casament

28 nov.

Si, si, som nosaltres, en Gabi i la Laia…I ara us preguntareu, i què volen aquests?

Fa temps que no escribiem en aquets blog i és que ja fa més d’un any que ens vam casar!

Com a alguns serà dificil ensenyar-vos el vídeo del nostre casament però ens fa igualment il.lusió que el veieu, tenim un resum del video de 4 minuts estil videoclip amb el casament i el postboda (alguns ja sabreu que vam saltar al mar vestits de nuvis).

Així que pels que tingueu curiositat o volgueu veure si hi sortiu i ho guapos que estàveu, us deixem un enllaç per veure’l. Nosaltres ens emocionem cada cop que el veiem.

I qui vulgui la versió extesa (tampoc tant, només 20 minuts), ja ho sap, només l’ha de demanar!!

I creiem que és el moment de dir-vos adéu des del blog. Els preparatius ja s’han acabat, el dia ha passat… Malgrat deixem el blog obert, a no ser que ens tornem a re-casar d’aquí a uns anys (no descartéssim res), el deixarem com a consulta per altre gent que es vulgui inspirar.

Ja sabeu que, on si que em podeu trobar és fent reportatges de casament, embaràs o nadons visitant el meu blog. Sembla que el 2013 ha portat projectes nous: www.laiayllafoto.com.

Si em voleu seguir a Facebook, serà un plaer trobar-vos allà: www.facebook.com/laiayllafoto

Ens volem acomiadar tal i com començavem el blog, així que…Benvinguts a la festa del nostre casament!

Gabi i Laia

(Gràcies per ser-hi…)

Moltes gràcies a tots!

2 set.

Una mica més recuperats del bodorrio, ens venia de gust trobar un moment per escriure-us i agraïr-vos a tots els que vau estar amb nosaltres durant el divendres el nostre casament.

Va ser un plaer poder-lo gaudir amb tots vosaltres ben a prop i, encara que som conscients que no us vam poder dedicar tot el temps que haguéssim volgut, us ho devem!

Des de l’entrada amb el vostre suport per ajudar-nos a estar menys nerviosos, fent festa amb nosaltres quan vam entrar al saló motoritzats (casi s’ensorra allò), amb les entregues tany divertides :pilotes voladores, tresors pirates, i coreografia simpatiquíssima, així com donant-ho tot a la festa…

Gent, un plaer haver compartit un dels millors dies de la nostra vida. Vosaltres doneu sentit.

Per a reportatges de fotografia de casament: www.laiayllafoto.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

image

image

La nostra invitació de casament

10 ag.

Fa ja un temps que vam acabar de repartir totes les invitacions del casament.

La idea la teniem molt clara des del principi, el disseny, l’aire que havia de respirar…però ens faltava plasmar-ho en el paper.

Com ja us hem comentat, tot ha de girar al voltant de l’estil que hem definit. No podia quedar res deslligat i les invitacions no podien ser menys.

Tot compta: el sobre, el paper de tacte tosc, el text llarg com a diferencia d’ho que s’acostuma a escriure en una invitació i la nostra foto com a colofó final, perquè creiem que no hi ha res millor que ilustrar amb una imatge el que volem explicar.

Hem comptat amb la col.laboració de varia gent que ens han ajudat a que tingueu ja a les vostres mans la invitació. El Nolo ens ha ajudat a hores intempestives a plasmar en paper el disseny de la invitació. L’hem fet anar a dormir ben tard, però el resultat ha estat excel.lent.

L’impressió de la invitació, han corregut a càrrec de La Calaixera, un centre de treball format per persones amb malaltia mental que ajuda a la seva incorporació al món laboral. D’aquesta manera ens sembla que aportem un granet de sorra a aquest projecte. Els hi estem molt agraïts, en especial a en Ferran, per haver-nos fet la feina tan fácil i que el resultat hagi quedat tan bé.

Per a reportatge de casaments, visiteu Laia Ylla Foto:

Blog: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

I per últim comentar que la foto forma part d’una sessió especial, que en Pepe i en Ricard, un amics del grup de fotografia ens van fer una tarda de maig. Els hi agraïm el seu temps i les seves ganes per a que això sortís tan bé. Ens van fer passar una estona molt agradable fent de models.

Us deixem unes fotos de la invitació així com, algunes de les millors fotos de la sessió que ens vam fer.

Gràcies a tots!

————————————————————————————————————————————–

Durante estas últimas semanas hemos estado dedicados a preparar las invitaciones de boda.

La idea la teníamos muy clara desde el principio, el diseño, el aire que tenía que respirar…pero nos faltaba plasmar-lo en papel.

Como ya os hemos comentado, todo tiene que girar alrededor de un estilo que hemos definido. No podía quedar nada sin relacionar y las invitaciones no podían ser menos.

Todo cuenta…el sobre de color marrón chocolate, el papel de tacto rústico, el texto largo a diferencia de lo que se acostumbra a escribir en una invitación y nuestra foto como colofón final, porque creemos que no hay nada mejor que ilustrar con una imagen lo que queremos explicar.

Hemos contado con la ayuda de varias personas que han ayudado a que tengáis ya en vuestras manos la invitación. Nolo nos ha ayudado a horas intempestivas a plasmar en papel el diseño de la invitación. Le hemos hecho ir a dormir muy tarde, pero el resultado ha sido excelente.

La impresión de la invitación, ha sido a cargo de La Calaixera, un centro de trabajo para la inserción laboral formado por personas con malaltia mental. De esta forma nos parece que aportamos un granito de arena a hacer crecer este proyecto. Les estamos muy agradecidos, sobretodo a Ferran, por habernos hecho el trabajo tan fácil y que el resultado haya sido excelente.

Y por último comentar que la foto format parte de una sessión especial que Pepe y Ricard, unos amigos de grupo de fotografía nos hicieron una tarde de mayo. Les agradecemos su tiempo y sus ganas en que salieran tan bien. Nos hicieron pasar un rato agradable haciendo de modelos. Podéis ver la sesión completa aquí o en el blog de Pepe.

Os dejamos unas fotos de la invitación, así como algunas de las mejores fotos que nos hicimos.

¡Gracias a todos!

Aquí tenim els testimonis per part del nuvi: En Gerard i en Ferran

25 jul.

Fa uns mesos vam demanar a les testimonis de la núvia si voldrien estampar la seva signatura el dia del nostre casament.

I fa uns dies, durant un sopar, vam poder demanar-ho a l’últim que ens faltava per part del nuvi, en Ferran Gil.

Anteriorment li haviem demanat a en Gerard, el germà mitjà de’n Gabi si també ho voldria ser.

En Gerard és company de batalletes amb qui ha conviscut sortides, malabars i altres històries divertides (a més d’habitació durant uns quants anys).

En Gerard deixa en mi un record inoblidable. I és que el vaig conèixer portant-me a casa una nit a les mil, cantant cançons de la Trinca…

En Ferran hi ha estat des de fa molts anys. Amic de la universitat que després ha conviscut amb ell molts moments. Tardes de futbol a La Penya, baixades a Canaletes, un viatge plegats a Eivissa, sopars a casa d’un o l’altre, trobades de Festa Major…

Amb aquests dos últims participants ja tenim els quartet de testimonis complert, per tal que ens acompanyin el dia del nostre casament.

A banda, en Gerard i en Guillem (germans de’n Gabi) ens llegiran unes paraules durant la cerimònia, estem preparats per a alguna cosa tipus: “Te la quedas?”. Sigui el que sigui, llegit o cantant, segur que ens encantarà.

Gràcies per dir que sí a tots plegats!!

Per a reportatges de casament www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

————————————————————————————————————–

Hace unos meses les pedimos a las testimonios de la novia si querrían estampar su firma el dia de nuestra boda.

Y esta semana hemos podido acabar de pedirlo al último que nos faltaba por parte del novio.

Se lo pedimos a Gerard, el hermano pequeño de Gabi y a Ferran, amigo suyo, si lo querían ser.

Gerard es compañero de batallitas con quien ha convivido salidas, malabares y otras historias divertidas (además de habitación durante unos cuantos años).
Gerard deja en mi un recuerdo inolvidable. Y es que lo conocí llevándome a casa una noche a las mil, cantando canciones de la Trinca.

Ferran ha estado, diría yo, desde que conozco a Gabi. Amigo de la universidad que después aha convivido con él muchos momentos. Tardes de fútbol en La Penya, visitas a Canaletes, un viaje juntos a Ibiza, cenas en casa de uno o del otro, encuentros de Festa Major…

Con estos dos participantes ya tenemos el cuarteto de testimonios al completo, para que nos acompañen el día de nuestra boda.

A parte, Gerard i Guillem (hermanos de Gabi), nos leerán unas palabras durante la ceremonia, estamos preparados por si es algo tipo: “Te la quedas?” Seguro que nos encantará.

Gracias a todos por decir que sí!

Comiat de solters amb Lipdub inclòs!

17 jul.

Aquest cap de setmana hem tingut el nostre comiat de solters i ha estat brutal. Totalment sorpresa, sense saber on el fariem, ni qui vindria.

A través d’unes coordenades i fent-nos passar unes mini proves a cada punt, vam arribar a una casa rural a Sant Bartomeu del Grau, on passariem el cap de setmana.

A l’arribada ”The Organizers” ens reben amb una mega pancarta. A partir d’aquí, les proves no paren de succeïr, vestits amb unes samarretes personalitzades per a cada un.

Ruta amb els ulls tapats per a descobrir la misteriosa casa i salt al llit farcit de globus de la suite nupcial (un centenar de globus).

Després dinar (amb carn a la brasa), amb dues incorporacions arribades de SFG, en Sala i en Cama.

I les preguntes i penyores comencen, algunes passant una mica de vergonya (preferim no veure el video ballant “I’m sexy and I know it” de LMFO), els Titius (veure d’un porró alhora que vas dient titiu 1, titiu 2, titiu 3…), joc amb globus d’aigua on vam quedar tots mullats, o un tast de menjar a cegues (com enganyen les coses).

Per la nit, sopar de gala, tots ben guapos i després una gran sorpresa.

Un brutal Lipdub, amb gent que tenim repartits per tot arreu: La Meri des de London, l’Uri des d’Alemanya, grups diversos d’amics des de BCN, familia des de Valldoreix i BCN…

Vam quedar atònits veient ho ben muntat que estava i ens va fer feliços que tothom que hi surt hi hagi dedicat tanta estona per a participar-hi!! Reconeixem que alguna llàgrima vam deixar anar.

A veure què us sembla:

Per la nit festeta fins que sortia el sol.

I l’endemà més sorpreses….la casa on estavem, tenia una zona que era un petit zoo. Ens van fer una visita i vam poder veure cangurs, llebres de la Patagonia, porcs espins, micos, vam donar de menjar als lemurs, vam veure el cocoril, la Rita, una tigresas preciosa i en Tipsy, un lleó que ens van deixar tocar!!

A l’hora de dinar continuaven les sorpreses, doncs anava arribant més gent que no esperavem, al comiat. De seguida vam ser casi 30 persones.

Ja ho veieu, ha estat genial. Hem rigut, ens hem emocionat, hem fet una mica de safari, ens hem embrutat, no hem dormit massa… i ens hem pogut reunir tots plegats.

A tots vosaltres….Uri, Irene i Ferran, Núria Rius, Alba , T i Carme, Eugènia i Ignasi (el padrí), Steffy, Sala, Cama, Yasmin, Sara, Meri, Mònica i Judith, Mireia, Cristina i David, Mireia i Jaume, Encarna, Mònica, Jesús i Jordi, Guillem i Adela, Débora, Gerard i Bruno, Marta i Ernest, Tina, Gianna i Marc, Mercè Ylla, Josep i Mercè (pares Laia), Iaio…i als que pel que sigui no heu pogut venir…Moltes gràcies!!!

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Ens ajudes a triar les cançons?

23 juny

Una festa sense música, no és una festa.

Alguns sabreu que en Gabi i jo tenim diferents estils musicals. A un li agrada la melodia i l’altre es fixa en la lletra. Un posa la música a tota pastilla al cotxe i l’altre li diu “però que estas sorda?”. Un va de la música Clàssica al Techno i l’altre canta pràcticament només en Català.

En la varietat està el gust i estem en l’etapa de triar cançons del casament. Que si les entrades, que si els plats…però volem anar més enllà. Que ens agradi a nosaltres és important però, què us agrada a vosaltres?

La nostra festa no és res sense els nostres amics i familiars, per tant volem que sigui la vostra festa, amb la vostra música.

Prepareu-vos perquè necessitem la vostra col.laboració!! Per tal de fer que el fil musical de la festa sigui una mica vostre, us volem demanar que ens digueu tres cançons que us vindrien de gust escoltar a la nostra boda, cançons que us agradin molt:

-La vostra cançó preferida
-Una d’animada
-Una de més tranquil.la

Totes elles intentarem que sonin al casament, sigui a l’aperitiu o durant la festa.

Hem creat una llista a l’Spotify oberta on ja hem penjat alguna cançó que volem que soni en el dia, però volem les vostres cançons. Per tant a mida que ens les envieu com a comentaris, les anirem pujant perquè les pogueu escoltar. També les podeu anar pujant vosaltres mateixos perquè tothom les pugui sentir.

Per descomptat passaran una selecció per tal que no es colin cançons com “Paquito el Chocolatero” i si ens podem saltar el reggaeton, us ho agraïrem.

Podeu dir-nos cançons amb nom i cognoms, artistes, estils… dues o deu…tot s’hi val, es tracta que participeu i que entre tots fem un recull de cançons. Que quan soni la vostra cançó la reconegueu i penseu que l’hem posat expresament per a vosaltres.

Podeu anar-les posant en el camp de “comentaris” o les podeu pujar directamenet en aquest LINK

Passat un temps les recopilarem i farem també un rànking de les mateixes per tal que tothom les vegi i pugui opinar.

Esperem que us resulti una idea divertida i que ens col.lapseu amb moltes cançons.

Per a reportatge de casaments, visiteu Laia Ylla Foto:

Blog: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Una fiesta sin música, no es una fiesta.

Algunos sabréis que Gabi i yo tenemos diferentes estilos musicales. A uno le gusta la melodía y el otro se fija en la letra. Uno pone la música a toda pastilla en el coche y el otro dice “pero que estás sorda?”. Uno va de la música Clásica al Techno y el otro canta prácticamente sólo en català.

En la variedad está el gusto y estamos en etapa de escoger canciones para la boda. Que si entradas, que si los platos…pero queremos ir más allá. Que nos guste a nosotros es importante pero, ¿que os gusta a vosotros?

Nuestra fiesta no es nada sin nuestros amigos y familiares, por lo que queremos que sea vuestra fiesta con vuestra música.

Prepararos porque necesitamos vuestra colaboración!! Para hacer que el hilo músical de la fiesta sea un poco vuestro, os queremos pedir que nos digáis tres canciones que os gustaría escuchar en nuestra boda.

-Vuestra canción favorita
-Una animada
-Una de más tranquila

Todas ellas intentaremos que suenen en la boda, sea en el aperitivo o durante la fiesta.

Hemos creado una lista abierta en Spotify donde hemos subido alguna canción que queremos que suene aquél día, però queremos vuestras. Por tanto, a medida que nos las enviéis como comentarios, las iremos subiendo para que las podáis escuchar. También las podéis subir vosotros mismos para que todos las puedan oir.

Por supuesto pasaran una selección para que no se cuelen canciones como “Paquito el Chocolatero” y si nos podemos saltar el regeton, os lo agradeceríamos.

Podéis darnos canciones con nombre y apellidos, artistas, estilos, dos o diez…todo vale, se trata de que participéis y que entre todos hagamos un recopilatorio de canciones. Que cuando suene vuestra canción la reconozcáis y penséis que la hemos puesto expresamente para vosotros.

Podéis ir escribiendo vuestras canciones en el campo de “comentarios”.

Podéis irlas poniendo en el campo “comentarios” o las podéis subir directamente en este LINK

Passado un tiempo les recopilaremos i haremos también un ránking de las mismas para que todos las podáis ver y opinar.

Esperamos que us resulte una idea divertida y que nos colapséis con muchas canciones.

Un dels secrets més ben guardats

12 juny

El meu camí fins a trobar el vestit de núvia ha estat llarg, però l’he gaudit molt i ara sento que és el “meu” vestit i no en podria haver triat cap altre millor.

No sé què diran els convidats quan em vegin vestida de blanc, a alguns els agradaré i a altres no tant, (encara que seria genial un ooohhh general), el que està clar és que de blanc faig respecte.

Vaig voltar moltes botigues i vaig emprovar-me molts vestits fins a donar amb el meu.

Una tarda de desembre, vam anar a emprovar vestits amb l’Alba. Era un dia que feia fred i plovia molt. Vam quedar xopes només anant del metro a la botiga.

Vam sortir sense èxit de la tenda a les tantes de la nit i vam passar casualment per davant d’un aparador amb la llum mig apagada.

I allà estava.

L’Alba em va dir: “I aquest? és el que estas buscant!”. El vam mirar i remirar i vam decidir trucar dilluns per anar-lo a emprovar. L’alba em va mirar i va dir….”Laiaylla et casaràs amb aquest vestit”. I tal dit tal fet, quan me’l vaig emprovar, no hi va haver dubte. Era el meu vestit i estava la mar de feliç.

Desenfadat, divertit, juvenil… almenys és el que jo li trobo. I amb ell m’hi sento còmode.

El vestit és de Pepe Botella i em tracten de meravella a la tenda. En res comencen les proves perquè quedi perfecte!

Caldrà esperar al dia 31 per a desvetllar el secret.

Per cert el nuvi ja té el seu trajo encarregat, també és secret. Només sabem que és de Señor i que li queda molt bé.

Per a reportatge de casaments, visiteu Laia Ylla Foto:

Blog: www.laiayllafoto.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Mi camino hasta encontrarlo ha sido largo, pero lo he disfrutado y ahora siento que es “mi vestido” y no podría haber escogido ningún otro mejor.

No sé qué dirán los invitados cuando me vean vestida de blanco, a algunos les gustaré y a otros no tanto, (aunque sería genial un ooohhh general), lo que está claro es que de blanco hago respeto.

Miré muchas tiendas y me probé muchos vestidos para dar con el mío.

Una tarde de diciembre, fuimos a probar vestidos con Alba. Era un día que hacía frío y llovía mucho. Quedamos empapadas sólo de ir desde el metro a la tienda.

salimos sin éxito de la tienda a las tantas de la noche y passamos por delante de un escaparate con la luz medio apagada.

Y allí estaba.

Alba me dijo: “¿Y este? ¡es lo que estas buscando!”. Lo miramos y remiramos y decidimos a llamar el lunes para irlo a probar. Alba me miró y me dijo: “Laiaylla te casarás con este vestido” Y dicho y hecho. Cuando me lo probé, no hubo ninguna duda. Era mi vestido y yo estaba la mar de feliz.

Desenfadado, divertido, juvenil… almenos es lo que yo le encuentro. Y con él me siento cómoda.

El vestido es de Pepe Botella y me tratan de maravilla en la tienda. ¡En nada empiezan las pruebas para que quede perfecto!

Habrá que esperar al día 31 para desvelar el secreto.

Por cierto el novio ya tiene traje encargado, que también es secreto. Sólo sabemos que es de Señor y que le queda muy bien

Potser t’interessa:

Un variat de botigues de núvia: Part I

Un variat de botigues de núvia: Part II

Un regal especial: Hi ets?

29 abr.

Aquest passat cap de setmana ens van fer un regal molt especial, d’aquells que es fan amb carinyo, que sorgeixen de la imaginació, un regal fet a mà i molt original.

Es tracta del joc del “¿Quién es quién?”, amb la cara de molts dels nostres convidats al casament.

Segur que el recordeu aquest joc es tractava de trobar el personatge que tenia l’altre contrincant, fent preguntes de l’estil de: porta ulleres? és moreno? té els ulls blaus…Ara hi sou vosaltres els protagonistes.

En el joc hi surten els amics del nuvi de Sant Cugat, gent de la colla de Sant Feliu, familia, les de la universitat, les amigues de la núvia… un variat ben ampli de la gent que vindrà al casament.

Ens ha agradat molt Nolo, moltes gràcies per aquest detall tant especial!

Què us sembla? No és original?

Us convidem a que us busqueu dintre de la foto, us hi reconeixeu? Deixeu-nos un comentari per l’artista!

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

******************************************************************

Este fin pasado de semana nos hicieron un regalo muy especial, de aquellos que se hacen desde el cariño, que surgen de la imaginación, un regalo hecho a mano y muy original.

Se trata del juego de “¿Quién es quién?, con la cara de muchos de nuestros invitados a la boda.

Seguro que recordaréis este juego en el que se trataba de encontrar el personaje que te tocaba haciendo preguntas a tu contrincante: ¿lleva gafas? ¿es moreno? ¿tiene los ojos azules? Ahora sois vosotros los protagonistas.

En él aparecen amigos del novio de Sant Cugat, gente del grupo de Sant Feliu, familia, las de la universidad, las amigas de la novia…un variado bien amplio de la gente que vendrá a la boda.

Nos ha gustado mucho Nolo, ¡muchas gracias por este detalle tan especial!

¿Qué os parece? ¿No es original?

Os invitamos a que os busquéis dentro de la foto, ¿os reconocéis? ¡Dejadnos un comentario para el artista!

Un variat de botigues de núvia: Part I

23 abr.

Buscar el vestit de núvia era de les coses que em feia més il.lusió. Algunes mirem i remirem fins que per casualitat o no, trobem el que teniem al cap.

Buscava un vestit que no fos clàssic i fos divertit i juvenil. Vaig de núvia (encara que a vegades dic que aniré de curt i de vermell), però buscava una cosa més desenfada.

Fins a arribar al vestit desitjat, vaig passar per a força botigues, així que ara tinc una idea força general d’altres firmes. Abans de parlar del vestit definitiu, que poca cosa us podré dir fins el dia, faré una pinzellada sobre les botigues a les que he anat, a ho que dedico aquest post que he partit en dues parts per a fer-lo més lleuger. Un post més per a noies que per a nois.

Començant la ruta….

En aquesta ruta he tingut diferents acompanyants que m’han ajudat a trobar el vestit. A totes elles els hi agraeixo l’ajuda i haver compartit aquest moment.

Pronovias: Aprofitant unes dates especials en que teníen gairebé tota la col.lecció a la botiga, vam anar a la tenda de Passeig de Gràcia. Hi havia molta gent i podies fer al teu aire. Tots eren o molt pomposos o els que no ho eren, no em sentaven gens bé. Vam sortir una mica desanimades perquè res ens havia acabat d’agradar. La noia de la botiga em va dir que quan trobes el teu vestit plores i aquell dia ningú va plorar.

Jesús Peiró: Em van sorprendre molt positivament a Jesús Peiró. Hi vaig anar perquè la meva cunyada Débora, s’hi va comprar el seu vestit i estava guapíssima. Em van atendre unes grandíssimes professionals que em van tractar molt bé. Recordo la cara de la meva mare, la meva germana i la meva tieta, i els “què maco, què bé que et queda” que feien cada vegada que sortia amb un vestit. Quedaven tot preciosos. Però no era ben bé el que buscava.

Rosa Clarà: Em venia molt de gust anar a Rosa Clarà. Està tant de moda, té aquests models tant macos i ho fa tant bé al seu blog que sembla que et serveixin els seus vestits en safata. Ara pel que fa la seva atenció…. Ens va semblar que la nostra cita s’havia solapat amb una altre i ens van atendre mentre li anaven emprovant altres vestits a una altra noia. Ara que ja ens va anar bé, perquè la Mònica aprofitava a fer-me fotos mentre em deixaven el vestit posat. Els models eren molt bonics però la dependenta només feia que donar la seva opinió abans que jo me’l veiés al mirall.

Continuarà a la segona part!…

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

*********************************************************************

Buscar el vestido de novia era de las cosas que me hacían más ilusión. Algunas miramos y remiramos hasta que por casualidad o no, encontramos que teníamos en la cabeza.

Buscaba un vestido que no fuera clásico y fuera divertido y juvenil. Voy de novia (aunque a veces digo que iré de rojo y de corto), pero buscaba algo más desenfadado.

Hasta llegar al vestido deseado, pasé por bastantes tiendas, así que ahora tengo una idea bastante general de varias firmas. Antes de hablar del vestido definitivo, que poca cosa os podré contar hasta el día, haré una pincelada sobre las tiendas a las que fui, a lo que dedico este post, que he partido en dos para hacerlo más ligero. Un post más para chicas que para chicos.

Empezando la ruta…

En esta ruta he tenido diferentes acompañantes que me han ayudado a encontrar el vestido. A todas ellas les agradezco la ayuda y haber compartido este momento.

Pronovias: Aprovechando unas fechas especiales en que tenían casi toda la colección en la tienda, fuimos la de Passeig de Gràcia. Había muchas gente y podías hacer a tu aire, todos me parecieron muy pomposos y los que no lo eran, no me sentaban nada bien. Salimos un poco desanimadas porque nada nos acabó de gustar. La chica de la tienda nos dijo que cuando encuentras tu vestido lloras y ese día nadie lloró.

Jesús Peiró: Me sorprendió muy positivamente esta marca. Fui porque mi cuñada Débora se compró allí el vestido y estaba guapísima, nos atendieron unas grandes profesionales que nos trataron muy bien. Recuerdo la cara de mi madre, mi hermana y mi tía, y los “qué bonito, qué bien te queda” que decían cada vez que salía con un vestido. Lo cieto es que quedaban preciosos. Pero no era exactamente lo que buscaba.

Rosa Clarà: Me apetecían un montón ir a Rosa Clarà. Está tan de moda, tiene estos modelos tan bonitos y lo hacen tan bien en su blog, que parece que te sirvan sus vestidos en bandeja, ahora que la atención… Parecía que nuestra cita se solapó con otra y nos atendían mientras le iban probando vestidos a otra chica. Aunque, ya nos fue bien porque Mònica aprovechaba a hacerme fotos mientras quedaba con el vestido puesto… los modelos eran muy bonitos pero la dependienta sólo hacía que dar su opinión antes que yo me lo viera puesto en el espejo.

¡Continuará en la segunda parte!…

D’excurssió amb la colla!

11 abr.

Durant aquesta Setmana Santa ens vam apuntar a un dia d’excurssió improvisada amb “la colla”, que avui us presentem. De colles en tenim varies, però aquesta és una colla “añeja”, la dels pares del Gabi.

El casi més petit de la colla, ha viscut moltes sortides amb ells. Frankfurades, calçotades, arrossades, sigui a la Font Picant, a Solius o qualsevol altre juerga organitzada durant els dies de la Festa Major a Sant Feliu de Guíxols.

Ens agradarà que la colla dels pares del Gabi ens acompanyi el dia del nostre casament, per poder compartir un altre moment que quedarà a la memòria de tots plegats.

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

********************************************************************************

Durante esta Semana Santa nos apuntamos a un día de excursión con “la colla”, que hoy os presentamos. De “colles” tenemos varias, pero esta es un grupo añejo, la de los padres de Gabi.

El casi más pequeño del grupo, ha vivido muchas salidas con ellos. Frankfuradas, calçotadas, “arrossades”, tanto en la Font Picant, en Solius o cualquier otra juerga organizada durante los días de Fiesta Mayor en Sant feliu de Guíxols.

Nos gustará que la colla de los padres de Gabi nos acompañe el día de nuestra boda, para poder compartir otro momento que quedará en la memoria de todos.

Una curiositat: la lluna que ens acompanyarà el dia del nostre casament.

27 març

Sembla fet expressament però és una altre casualitat que ens hem trobat pel camí.
El dia del nostre casament, mireu al cel, perquè tindrem una nit de lluna plena.
Un altre complement per a decorar el nostre dia.
Esperem que no faci núvol i que ningú se’ns converteixi en home o dona llop…

Laia Ylla Foto per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

***************************************************************************************

Parece hecho a propósito pero es otra casualidad que nos hemos encontrado por el camino.
El día de nuestra boda, mirad al cielo, porqué tendermos una noche de luna llena.
Otro complemento para decorar nuestro día.
Esperemos que haga una noche clara y que nadie se nos convierta en hombre o mujer lobo…

La “pedida” d’ell

20 febr.

Si la noia té “pedida” perquè no el noi no n’ha de tenir?

Des de feia molt de temps tenia molt clar què li regalaria a en Gabi quan es presentés amb el pedrusco. Pocs regals he tingut tant clars!

Un regal de “pedida“, només pot ser aquella cosa que tu no et compraries. Ha de ser un súper regal, el que si tinguéssis una carta als reis demanaries, pensant que és gairebé imposible que et portin.

Quan mirava una botiga Apple, en Gabi quedava parat davant, com un nen que s’enganxa al vidre i mira una joguina que desitja. És la imatge que em torna al cap quan el recordo mirant aparadors amb Macs per tot arreu.

Així que el dilluns després d’haver tornat de vacanes, ja amb el meu anell al dit, vaig anar a comprar-li. Pensava que l’hauria d’encarregar però vaig sortir de la botiga amb la caixa a la mà (i com pesava!).

Un regal així s’ha d’acompanyar d’un bon vi i d’un bon sopar. Vaig preparar-lo a Valldoreix a casa els meus pares en una nit encara d’agost.

Sempre he cregut que encara que el regal per si sol ja sigui especial, si s’acompanya d’una mica de show, és molt millor i, vaig començar a inventar coses.

Vaig inspirar-me per la decoració, amb el logo de la marca Apple. Vaig comprar pomes vermelles que van córrer tot el dia per la nevera, i em vaig dedicar a oferir-li tot el dia (que mai en mengem). Ell em mirava amb cara rara…

-No gràcies, menjaré un plàtan-. Feia cara de pensar: -Què li agafa a aquesta?-
I aquí va quedar la cosa fins al vespre.

Quan vam haver acabat de sopar, durant les postres li vaig donar un regal “trampa”. En una caixa buida de “Viceroy” on hi vaig posar un rellotge retallat de paper. Quan va obrir el paper va tenir-ho clarissim:

-“És el rellotge de pedida”-.

Sort que no ho era, perquè la veu va ser de: -Ja m’ho esperava…-

Quan va veure que era de paper i que dintre hi havia una nota que deia: -“Segueix buscant”, va riure.

Havia col.locat el paquet, junt amb la seva decoració de les pomes, a sota un arbre i vaig il.luminar la zona de manera que des de dalt de la casa el veiés de seguida. Vaig posar el paquet embolicat dintre una cistella de mimbre que junt amb les pomes penjades de l’arbre quedava molt campestre. No va ser difícil trobar el muntatge.
Ho millor de tot, la seva cara agafant el regal, que de primer moment no sabia pas què era. Però quan va començar a veure les lletres de la caixa, anava dient:

-No….No…(pausa) Sí??? Sí??? –

Aquest és el millor regal per mi, em quedo amb aquesta última frase i la seva cara d’alegria, com la que posava davant el vidre de l’aparador, però ara sent una il.lusió feta realitat.

Visita el meu blog de fotografia: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

La petita comitiva

12 febr.

Durant els dies de Nadal, vam encarregar una tasca important als petits protagonistes de la festa que ens ajudaran el dia H.

Tres nens i una nena, que de segur ho faran molt bé.

En Pol, en Ferran, en Bruno i la Clàudia ens portaran els anells.

Ens fa molta il.lusió tenir aquests acompanyants a prop nostre durant la cerimònia. Segur que algú d’ells ens farà riure amb alguna cosa divertida i ens ajudarà a estar més tranquils.

Visita el meu blog de fotografia: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Una “pedida” de pel.lícula

27 gen.

Qui no espera el moment de la “pedida”? Jo almenys l’esperava amb il.lusió i la veritat que no em va deixar indiferent.
Va ser com de pel.lícula.

Coincidint amb que aquest estiu anàvem de vacances a Londres i París, en Gabi em va sorprendre amb un sopar molt especial.

Totalment de sorpresa, l’última nit del viatge, ja a París, em va dir que ens posséssim les nostres millors gales i sortíssim a sopar. Jo ja tenia la mosca al nas, quan abans de marxar de viatge, va quedar amb l’Ignasi per anar a comprar-se el modelet del sopar que fariem a París. Deia que era un sopar de “luju” como li diem nosaltres a les coses especials.

En fi, em va portar al peu de la Torre Eiffel i em va dir que com a sorpresa, em duia a sopar al restaurant 58 Tour Eiffel, que està situat a la primera planta de la torre, amb unes impressionants vistes a Trocadero.

La vetllada va ser fantàstica, situats a la millor taula del restaurant, just a la del centre de la torre enganxats al vidre, amb París als nostres peus.

La part graciosa de tot plegat era que teniem una parella de catalans a la taula del costat i que pràcticament anàvem xerrant amb ells tot l’àpat. Ell va resultar ser un fotògraf col.laborador de la Lecturas i ens va fer unes fotos i tot. Coses que té la vida.

Ja a les postres, em vaig aixecar un moment per anar al bany i quan vaig tornar a la taula, ara sí, sense veïns a la taula del costat, vaig trobar que el tovallló quedava abultat…què serà?

Era l’anell somiat. El millor anell que em podria haver regalat, perquè era el seu regal.

Visita el meu blog de fotografia: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

L’amic més antic que tinc o…el nostre padrí.

19 gen.

Feia temps que teníem decidit el padrí però encara no havíem trobat el moment per demanar-li si voldria ser-ho.

Aquest dissabte li ho vam poder demanar, tot solemnement, tal i com requereix l’ocasió.

L’Ignasi és el nostre flamant padrí. Ell serà l’encarregat de portar el ram a casa la núvia i llegir-li el vers tal i com marca la tradició (no la Mona de Pasqua, que aquesta la porta un altre padrí).

Pels que no conegueu la història, en Gabi i l’Ignasi (Sinasi o Sina per als amics), es van conèixer a la platja de Sant Feliu de Guíxols un estiu quan tenien uns tres anys.

Vora l’aigua, la mare de l’Ignasi l’estava renyat (alguna entremeliadura deuria haver fet) i en Gabi va aprofitar l’ocasió per en to burleta ficar-se amb ell (la canalla, ja se sap…). I van començar a jugar.

Cada dia es trobaven a la platja pel matí i jugaven plegats. Durant molts anys es va repetir la història.

Quan acabava l’estiu es perdien de vista i l’any següent es tornàven a trobar. Els hi passava el que als amics de debó els passa, que malgrat haver passat molt de temps, quan es tornàven a veure tot era com si haguéssin estat junts el dia abans.

En Gabi sempre el presenta com: “l’amic més antic que tinc”.

Van compartir moltes tardes en bicicleta, partides de bàsquet a la pista, banys a la platja…i anys després també el vaig conèixer jo quan vaig entrar a la colla. El més divertit és que jo creia que en Gabi i l’Ignasi eren la mateixa persona! Morenos de pell, de gairebé la mateixa alçada, amb ulleres…s’assemblaven una barbaritat…i jo els confonia. Hauria jurat que eren la mateixa persona!

Els que el coneixem sabem que l’Ignasi és un tio apassionat, curiós, amb ganes de descobrir coses noves constantment i un punt despistat. És una persona que t’encomana la seva energia i que és amic dels seus amics.

Ens fa feliços que ens hagis dit que vols ser el nostre padrí!

Esperem que llegeixis “alto i claro”, que de veu no te’n falta i ens deixis ben parats amb el teu vers.

Els nuvis més contents del món.

Laia Ylla Foto per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Detalls del nostre casament

12 gen.

Nosaltres en parlem 24 hores al día, però ens en adonem quan comentem alguna cosa, que hi ha gent que encara no coneix detalls que ja tenim molt decidits.

La data ja la sabem tots, 31 d’agost de 2012
El lloc, Can Ribas de Montbui, a Bigues (Montseny), a uns 45 minuts de Barcelona.
L’hora, les 6 de la tarda.

Els dies anteriors, si us plau, no canteu a la dutxa…voldriem assegurar el bon temps…

Ens trobarem tots a Can Ribas directament, on es farà la cerimònia civil. Esperem que arribeu una estona abans per a fer companyia al nuvi, que li tocarà esperar una mica. La cerimònia serà a l’exterior, enmig del verd, esperant el moment de dir-nos l’esperat “Sí”.

Un cop passat aquest moment una mica més solemne, ja pot començar la disbauxa i cridòria i, que comenci la festa.

Tot continuarà al mateix lloc, però en una altre zona del jardí, on omplirem una mica les panxes, tot sopant. Aperitiu a la fresca, sopar a l’interior del saló, pastís i alguna que altre sorpresa.

I després ja sabeu, nosaltres obrim el ball, però esperem que ens acompanyeu fins que els peus no puguin més.

Volem aconseguir que tot el casament respiri un mateix aire, amb la decoració, amb les flors, amb petites sorpreses…tot té un perquè i hem perfilat fins a l’últim detall per tal que dugui la nostra emprempta.

Posarem a la vostra disposició un autocar des de Barcelona, que farà una parada a Sant Cugat a recollir més gent, i d’allà a Bigues. Hi hauran dues tornades amb la mateixa ruta: una al cap d’una hora o dues de començar el ball i l’altre al final de festa. Més endavant us demanarem que confirmeu si en fareu ús.

Volem que aquell dia transmeti com som, que quan trepitgeu l’espai de la cerimònia, feu l’aperitiu, mengeu el pastis o balleu, digueu: -Això fa olor a Gabi i Laia-.

Esperem aconseguir-ho!

Per a reportatge de casaments, visiteu Laia Ylla Foto:

Blog: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Potser t’interessa:

Una “pedida” de pel.lícula

La “pedida” d’ell

Benvinguts a la festa del nostre casament!

3 gen.

Vacances d’estiu en un poble de costa i una colla nova d’amics per descobrir. Balls a l’orquesta de la Festa Major, voltes per la fira, matins de platja amb un sol resplandent, serenates de guitarra a la llum de la lluna d’agost.

Una conversa, un vespre a la platja, va ser l’inici de tot plegat. Que si sóc de Sant Cugat, que si jo de Barcelona, però el cap de setmana també estic a Sant Cugat…Quina casualitat no? I aquí va començar tot.

Vam començar a veuren’s i quedar per anar a sopar, a passajear… i una cosa va anar portant a l’altre, per casualitat o no.

Amb més de deu anys junts i gairebé tres anys convisquent plegats, ara ens decidim a fer un pas endavant i dir-nos que volem seguir estant junts. (Sí, vull!)

Aquesta és la nostra manera de dir-vos que ens casem.

I com que per nosaltres signar el paper és secundari i al que li donem importancia és al dir-ho davant vostre i celebrar-ho en companyia dels que estimem (ole nosaltres) us volem sorprendre amb cada detall, deixant-hi la nostra emprempta i fent que sigui un dia nostre (i vostre), únic i especial. Prepareu-vos perquè no us deixarem indiferents!

Tenim 8 mesos per anar construïnt aquest dia que vindrà i volem que sigui cada dia d’aquests que vindran, una petita festa.

Perquè creiem que la vida ha de ser il.lusió i s’ha de viure com si cada dia fos l’últim.

Benvinguts a la festa del nostre casament!

Laia Ylla Foto per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com