Tag Archives: fotografia casament

Us diem adéu amb 4 minuts del vídeo del nostre casament

28 nov.

Si, si, som nosaltres, en Gabi i la Laia…I ara us preguntareu, i què volen aquests?

Fa temps que no escribiem en aquets blog i és que ja fa més d’un any que ens vam casar!

Com a alguns serà dificil ensenyar-vos el vídeo del nostre casament però ens fa igualment il.lusió que el veieu, tenim un resum del video de 4 minuts estil videoclip amb el casament i el postboda (alguns ja sabreu que vam saltar al mar vestits de nuvis).

Així que pels que tingueu curiositat o volgueu veure si hi sortiu i ho guapos que estàveu, us deixem un enllaç per veure’l. Nosaltres ens emocionem cada cop que el veiem.

I qui vulgui la versió extesa (tampoc tant, només 20 minuts), ja ho sap, només l’ha de demanar!!

I creiem que és el moment de dir-vos adéu des del blog. Els preparatius ja s’han acabat, el dia ha passat… Malgrat deixem el blog obert, a no ser que ens tornem a re-casar d’aquí a uns anys (no descartéssim res), el deixarem com a consulta per altre gent que es vulgui inspirar.

Ja sabeu que, on si que em podeu trobar és fent reportatges de casament, embaràs o nadons visitant el meu blog. Sembla que el 2013 ha portat projectes nous: www.laiayllafoto.com.

Si em voleu seguir a Facebook, serà un plaer trobar-vos allà: www.facebook.com/laiayllafoto

Ens volem acomiadar tal i com començavem el blog, així que…Benvinguts a la festa del nostre casament!

Gabi i Laia

(Gràcies per ser-hi…)

Anuncis

Comiat de solters amb Lipdub inclòs!

17 jul.

Aquest cap de setmana hem tingut el nostre comiat de solters i ha estat brutal. Totalment sorpresa, sense saber on el fariem, ni qui vindria.

A través d’unes coordenades i fent-nos passar unes mini proves a cada punt, vam arribar a una casa rural a Sant Bartomeu del Grau, on passariem el cap de setmana.

A l’arribada ”The Organizers” ens reben amb una mega pancarta. A partir d’aquí, les proves no paren de succeïr, vestits amb unes samarretes personalitzades per a cada un.

Ruta amb els ulls tapats per a descobrir la misteriosa casa i salt al llit farcit de globus de la suite nupcial (un centenar de globus).

Després dinar (amb carn a la brasa), amb dues incorporacions arribades de SFG, en Sala i en Cama.

I les preguntes i penyores comencen, algunes passant una mica de vergonya (preferim no veure el video ballant “I’m sexy and I know it” de LMFO), els Titius (veure d’un porró alhora que vas dient titiu 1, titiu 2, titiu 3…), joc amb globus d’aigua on vam quedar tots mullats, o un tast de menjar a cegues (com enganyen les coses).

Per la nit, sopar de gala, tots ben guapos i després una gran sorpresa.

Un brutal Lipdub, amb gent que tenim repartits per tot arreu: La Meri des de London, l’Uri des d’Alemanya, grups diversos d’amics des de BCN, familia des de Valldoreix i BCN…

Vam quedar atònits veient ho ben muntat que estava i ens va fer feliços que tothom que hi surt hi hagi dedicat tanta estona per a participar-hi!! Reconeixem que alguna llàgrima vam deixar anar.

A veure què us sembla:

Per la nit festeta fins que sortia el sol.

I l’endemà més sorpreses….la casa on estavem, tenia una zona que era un petit zoo. Ens van fer una visita i vam poder veure cangurs, llebres de la Patagonia, porcs espins, micos, vam donar de menjar als lemurs, vam veure el cocoril, la Rita, una tigresas preciosa i en Tipsy, un lleó que ens van deixar tocar!!

A l’hora de dinar continuaven les sorpreses, doncs anava arribant més gent que no esperavem, al comiat. De seguida vam ser casi 30 persones.

Ja ho veieu, ha estat genial. Hem rigut, ens hem emocionat, hem fet una mica de safari, ens hem embrutat, no hem dormit massa… i ens hem pogut reunir tots plegats.

A tots vosaltres….Uri, Irene i Ferran, Núria Rius, Alba , T i Carme, Eugènia i Ignasi (el padrí), Steffy, Sala, Cama, Yasmin, Sara, Meri, Mònica i Judith, Mireia, Cristina i David, Mireia i Jaume, Encarna, Mònica, Jesús i Jordi, Guillem i Adela, Débora, Gerard i Bruno, Marta i Ernest, Tina, Gianna i Marc, Mercè Ylla, Josep i Mercè (pares Laia), Iaio…i als que pel que sigui no heu pogut venir…Moltes gràcies!!!

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Un dels secrets més ben guardats

12 juny

El meu camí fins a trobar el vestit de núvia ha estat llarg, però l’he gaudit molt i ara sento que és el “meu” vestit i no en podria haver triat cap altre millor.

No sé què diran els convidats quan em vegin vestida de blanc, a alguns els agradaré i a altres no tant, (encara que seria genial un ooohhh general), el que està clar és que de blanc faig respecte.

Vaig voltar moltes botigues i vaig emprovar-me molts vestits fins a donar amb el meu.

Una tarda de desembre, vam anar a emprovar vestits amb l’Alba. Era un dia que feia fred i plovia molt. Vam quedar xopes només anant del metro a la botiga.

Vam sortir sense èxit de la tenda a les tantes de la nit i vam passar casualment per davant d’un aparador amb la llum mig apagada.

I allà estava.

L’Alba em va dir: “I aquest? és el que estas buscant!”. El vam mirar i remirar i vam decidir trucar dilluns per anar-lo a emprovar. L’alba em va mirar i va dir….”Laiaylla et casaràs amb aquest vestit”. I tal dit tal fet, quan me’l vaig emprovar, no hi va haver dubte. Era el meu vestit i estava la mar de feliç.

Desenfadat, divertit, juvenil… almenys és el que jo li trobo. I amb ell m’hi sento còmode.

El vestit és de Pepe Botella i em tracten de meravella a la tenda. En res comencen les proves perquè quedi perfecte!

Caldrà esperar al dia 31 per a desvetllar el secret.

Per cert el nuvi ja té el seu trajo encarregat, també és secret. Només sabem que és de Señor i que li queda molt bé.

Per a reportatge de casaments, visiteu Laia Ylla Foto:

Blog: www.laiayllafoto.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Mi camino hasta encontrarlo ha sido largo, pero lo he disfrutado y ahora siento que es “mi vestido” y no podría haber escogido ningún otro mejor.

No sé qué dirán los invitados cuando me vean vestida de blanco, a algunos les gustaré y a otros no tanto, (aunque sería genial un ooohhh general), lo que está claro es que de blanco hago respeto.

Miré muchas tiendas y me probé muchos vestidos para dar con el mío.

Una tarde de diciembre, fuimos a probar vestidos con Alba. Era un día que hacía frío y llovía mucho. Quedamos empapadas sólo de ir desde el metro a la tienda.

salimos sin éxito de la tienda a las tantas de la noche y passamos por delante de un escaparate con la luz medio apagada.

Y allí estaba.

Alba me dijo: “¿Y este? ¡es lo que estas buscando!”. Lo miramos y remiramos y decidimos a llamar el lunes para irlo a probar. Alba me miró y me dijo: “Laiaylla te casarás con este vestido” Y dicho y hecho. Cuando me lo probé, no hubo ninguna duda. Era mi vestido y yo estaba la mar de feliz.

Desenfadado, divertido, juvenil… almenos es lo que yo le encuentro. Y con él me siento cómoda.

El vestido es de Pepe Botella y me tratan de maravilla en la tienda. ¡En nada empiezan las pruebas para que quede perfecto!

Habrá que esperar al día 31 para desvelar el secreto.

Por cierto el novio ya tiene traje encargado, que también es secreto. Sólo sabemos que es de Señor y que le queda muy bien

Potser t’interessa:

Un variat de botigues de núvia: Part I

Un variat de botigues de núvia: Part II

Quin gran comiat de solter!!

22 maig

El passat divendres vaig tenir una gran sorpresa.

Mentre encara m’estava despertant de la migdiada, algú es va posar a picar amb força a la porta de casa. No entenia res i em vaig mirar a la Laia. Ella va riure i em va dir “em sembla que és per tu”. I allà vaig començar a lligar caps.

El meu comiat de solter començava.

Els tres encarregats de venir-me a buscar, Dídac, Ruben i Titu, ja anaven amb una samarreta on es llegia: “L’última gran festa, Despedida Gabi”. Primer de tot vaig haver de posar-me la meva i signar un manifest amb un munt de clàusules. A mida que el llegia la meva por anava augmentant.

Ara que ja havia assumit que era el dia del meu comiat, m’anaven donant ordres i la següent va ser fer una motxilla amb roba per a un dia.

Els dubtes m’anaven envaïnt i encara no podia pensar per mi mateix.

I vam sortir cap al carrer. D’allà vam anar a l’Aquelarre a prendre algo i després, cap a La Penya on ens esperava tothom.

Només arribar a La Penya, em van fer posar una disfressa de Pedro Picapiedra (gràcies per no haver-me fet disfressar de tia…). Com a bon Flistone, tenia cotxe i tot, un flamant Troncmòbil amb sostre inclòs.

Allà hi havien tot de jocs preparats, entre ells un Pasapalabra on tothom m’apuntava amb una pistola d’aigua, amb la que quan m’equivocava em disparaven. Les lletres de cada prova eren un globus plens de diverses coses: farina, aigua, cervesa i ves a saber què més. Total que vaig quedar ben mullat i brut, després d’haver rigut molt.

Disfressat em van portar de ruta per Sant Cugat amb una guardiola penjada del coll per tal de recollir diners. He de dir que ho vaig fer prou bé.

Ja de nit vam anar cap a Barcelona. A la parada del bus m’esperava el padrí, l’Ignasi i vam estar de bars per la zona del centre i la Rambla i, quan semblava que la festa s’acabava, em van dir que començava la segona part del comiat. Els que anavem amb motxilla seguiem cap a un altre destí que no podia saber.

A Plaça Catalunya va aparèixer una Limousina i m’hi van fer entrar. Ens va portar a fer un volt per Barcelona i a mig camí em va tapar els ulls per a anar a algún lloc.

Quan me’ls van destapar em vaig trobar ni més ni menys que a l’aeroport…i a la porta d’embarcament posava: AMSTERDAM…No m’ho podia creure, marxavem de cap de setmana!

Allà vam quedar reventats de tant caminar, visitant el barri vermell, els parcs…i sortint per la nit de festa. Vam recòrrer tot Amsterdam a peu, les meves cames donen fe.

De tornada diumenge a la nit no podiem més. No haviem parat amb tot el cap de setmana i haviem dormit molt poc. Ara, va ser un cap de setmana ple de sorpreses, i vam passar-ho molt bé sense parar de riure.

Gent, us he de dir que ha estat un cap de setmana es-tu-pen-do. Totes les parts del comiat han estat genials i divertides, m’ho heu fet passar molt bé i agraeixo la feina que hi ha hagut al darrere. Merci per preparar-me aquest comiat que no oblidaré.

Gemma, Isma, Anna, Ferran, Xino, Mire, Dídac, Titu, Ruben, Nolo, Mitri, Adri, Guim, Ignasi, gent de la Penya en general i als que volieu i no hi vau poder ser. A TOTS, MOLTES GRÀCIES!!!

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

El pasado viernes tuve una gran sorpresa.

Mientras todavía estaba despertándome de la siesta, alguien picó con fuerza a la puerta de casa. No entendía anda y me miré a Laia. Ella sonrió y me dijo “me parece que es para ti”. Y entonces empecé a atar cabos.

Mi despedida de soltero empezaba.

Los tres encargados de venirme a buscar, Dídac, Ruben i Titu, ya llevaban una camiseta donde se leía: “La última gran fiesta. Despedida Gabi”. Antes de nada tuve que ponerme la mía y firmar un manifiesto con un montón de.
A medida que lo leía, mi miedo iba aumentando.

Ahora que ya había asumido que era el día de mi despedida, me iban dando órdenes y la siguiente fue preparar una mochila con ropa para un día.

Las dudas me asaltaban y todavía no podía pensar por mi mismo.

Y salimos a la calle. De allí fuimos al Aquelarre donde estuvimos tomando algo y después, hacia La Penya donde nos esperaba el resto de gente.

Sólo llegar a La Penya, me hicieron poner un disfraz Pedro Picapiedra (gracias por no haberme disfrazado de tía…). Como buen Flistone, tenía coche y todo, un flamante Troncomóvil con techo incluído.

Allí habían varios juegos preparados, entre ellos un Pasapalabra donde todos me apuntaban con una pistola de, con la que cuando me equivocaba me disparaban. Las letras de cada prueba eran un globo lleno de diferentes cosas: harina, agua, cerveza y vete tu a saber qué más. Total que quedé bien mojado y sucio, después de haver reído mucho.

Disfrazado me llevaron de ruta por Sant Cugat con una hucha colgada del para recoger dinero. Tengo que decir que lo hice bastante bien.

Ya de noche fuimos hacia Barcelona. En la parada del bus me esperaba el padrino, Ignasi, y estuvimos de bares por la zona del centro i la Rambla y, cuando parecía que la fiesta terminava, me dijero que empezava la segunda parte de la despedida. Los que íbamos con mochila seguíamos hacia otro destino que, por el momento no podía saber.

En Plaça Catalunya apareció una Limousina y me hicieron entrar dentro. Nos llevó a dar una vuelta por Barcelona y a medio camino me taparon los ojos para ir a algún sitio.

Cuando me los destaparon me encontré ni más ni menos que en el aeropuerto…y en la puerta de embarque ponía: AMSTERDAM…No me lo podía creer, nos íbamos de fin de semana!

Allí quedamos reventados de tanto andar, visitando el Barrio Rojo, los parques…y saliendo de fiesta por la noche. Recorrimos todo Amsterdam a pie, mis piernas dan fe.
De vuelta el domingo por la noche, no podíamos más. No habíamos parado en todo el fin de semana y havíamos dormido muy poco. Ahora, que fue un fin de semana lleno de sorpresas, y lo pasamos muy bien sin parar de reír.

Gente, os tengo que decir que ha sido un fin de semana es-tu-pen-do. Todas las partes de la despedida han sido geniales y divertidas, me lo havéis hecho pasar muy bien y agradezco el trabajo que hay detrás. Gracias por haverme preparado esta despedida que no olvidaré.

Gemma, Isma, Anna, Ferran, Xino, Mire, Dídac, Titu, Ruben, Nolo, Mitri, Adri, Guim, Ignasi, gente de La Penya en general y a los que queríais y no pudisteis estar. A TODOS, MUCHAS GRACIAS!!!

Un variat de botigues de núvia: Part II

6 maig

Part II:

Seguint amb la ruta de vestits de núvia, aquí venen els últims que vaig emprovar:

Aire: A Aire de Vía Augusta va ser similar que a Rosa Clarà. Molt lents en atenció, poques ganes de fer cap canvi en el vestit (res extrany, eh?) per no dir que em deixaven 10 minuts cada vegada amb el vestit posat esperant a emprovar-ne un altre.

Cimbeline: Com que buscava un vestit de núvia una mica diferent i divertit, pensava que hi podria trobar aquí un que em quadrés…però pel meu gust són una mica massa extremats. Aquest dia erem l’Alba, la meva mare, la Vicky i jo. Un detall divertit: tot els vestits porten un llacet blau cosit per dintre.

A Rubí vaig estar a dues botigues: Bohemia Novias i Novias Tashei. A la primera em vaig emprovar la col.lecció de Luna Novias de Rosa Clarà, però els vaig trobar una mica massa carregats per a mi. Aquest dia m’acompanyava la Yasmin, que després de la feina va agafar el cotxe i va sortir corrents des de Barcelona. Jo ja portava un vestit posat, ella va entrar per la porta i va quedar com glaçada mirant-me…em va dir: “Nina, què maca estàs!” Amb amigues així, a qualsevol li puja la moral.

A Novias Tashei, la professionalitat i les ganes d’arreglar-te tot, compensen que la botiga no estigui al Passeig de Gràcia. Vaig tornar-me a emprovar models de Luna Novias i d’Alma Novia. N’hi va haver un parell que em van agradar molt. A més a tots se’ls hi podia fer modificacions, fins i tot canviar-li el cos.

Per acabar vaig anar amb la Mònica a Inmaculada García al carrer Balmes, que té uns vestits super desenfadats. Però potser massa i no m’acabaven de fer al pes (ni a la Mònica tampoc, que anava fent cares de “aquest no”).

I un dia per casualitat, dintre una botiga ja tancada vam veure a l’aparador “el vestit”…és un Pepe Botella però els detalls vindran en un altre post.

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Parte II:

Continuando con la ruta de vestidos, aquí vienen los últimos que me probé:

Aire: En Aire de Vía Augusta fue similar que en Rosa Clarà. Muy lentos en atención, pocas ganas de hacer ningún cambio en el vestido (nada raro, eh?) por no decir que me dejaban 10 minutos cada vez con el vestido puesto esperando a probar otro.

Cimbeline: Como buscava un vestido de novia un poco diferente y divertido, pensaba que aquí podría encontrar algo que me cuadrara…pero para mi gusto son un poco demasiado extremados. Este día éramos Alba, mi madre, Vicky y yo. Un detalle divertido: Todos sus vestidos llevan cosido un lacito azul por dentro.

En Rubí estuve en dos tiendas: Bohemia Novias y Novias Tashei donde me probé la colección de Luna Novias de Rosa Clarà, pero los encontré un poco demasiado cargados para mí. Este día me acompañó Yasmin, que después del trabajo subió corriendo desde Barcelona. Yo ya llevaba el vestido puesto, ella entró por la puerta y quedó como helada mirándome y me dijo: “¡Qué guapa estás!” Con amigas así, a cualquiera se le sube la moral.

En Novias Tashei, la profesionalidad y las ganas de arreglarlo todo, compensan que la tienda no esté en Passeig de Gràcia. Me probé otra vez modelos de Luna Novias y Alma Novias. Dos nos gustaron mucho. Además a todos se les podía hacer modificaciones, hasta cambiarles el cuerpo.

Para acabar fui con Mònica a Inmaculada García en la calle Balmes, que tiene unos vestidos súper desenfadados. Pero quizás demasiado y no me acabaron de gustar (ni a Mònica tampoco, que iba haciendo caras de “este no”).

Y un día por casualidad, dentro de una tienda ya cerrada en el escaparate vimos “el vestido”….es un Pepe Botella, pero los detalles vendrán en otro post.

Un regal especial: Hi ets?

29 abr.

Aquest passat cap de setmana ens van fer un regal molt especial, d’aquells que es fan amb carinyo, que sorgeixen de la imaginació, un regal fet a mà i molt original.

Es tracta del joc del “¿Quién es quién?”, amb la cara de molts dels nostres convidats al casament.

Segur que el recordeu aquest joc es tractava de trobar el personatge que tenia l’altre contrincant, fent preguntes de l’estil de: porta ulleres? és moreno? té els ulls blaus…Ara hi sou vosaltres els protagonistes.

En el joc hi surten els amics del nuvi de Sant Cugat, gent de la colla de Sant Feliu, familia, les de la universitat, les amigues de la núvia… un variat ben ampli de la gent que vindrà al casament.

Ens ha agradat molt Nolo, moltes gràcies per aquest detall tant especial!

Què us sembla? No és original?

Us convidem a que us busqueu dintre de la foto, us hi reconeixeu? Deixeu-nos un comentari per l’artista!

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

******************************************************************

Este fin pasado de semana nos hicieron un regalo muy especial, de aquellos que se hacen desde el cariño, que surgen de la imaginación, un regalo hecho a mano y muy original.

Se trata del juego de “¿Quién es quién?, con la cara de muchos de nuestros invitados a la boda.

Seguro que recordaréis este juego en el que se trataba de encontrar el personaje que te tocaba haciendo preguntas a tu contrincante: ¿lleva gafas? ¿es moreno? ¿tiene los ojos azules? Ahora sois vosotros los protagonistas.

En él aparecen amigos del novio de Sant Cugat, gente del grupo de Sant Feliu, familia, las de la universidad, las amigas de la novia…un variado bien amplio de la gente que vendrá a la boda.

Nos ha gustado mucho Nolo, ¡muchas gracias por este detalle tan especial!

¿Qué os parece? ¿No es original?

Os invitamos a que os busquéis dentro de la foto, ¿os reconocéis? ¡Dejadnos un comentario para el artista!