Tag Archives: casament original

Ens ajudes a triar les cançons?

23 juny

Una festa sense música, no és una festa.

Alguns sabreu que en Gabi i jo tenim diferents estils musicals. A un li agrada la melodia i l’altre es fixa en la lletra. Un posa la música a tota pastilla al cotxe i l’altre li diu “però que estas sorda?”. Un va de la música Clàssica al Techno i l’altre canta pràcticament només en Català.

En la varietat està el gust i estem en l’etapa de triar cançons del casament. Que si les entrades, que si els plats…però volem anar més enllà. Que ens agradi a nosaltres és important però, què us agrada a vosaltres?

La nostra festa no és res sense els nostres amics i familiars, per tant volem que sigui la vostra festa, amb la vostra música.

Prepareu-vos perquè necessitem la vostra col.laboració!! Per tal de fer que el fil musical de la festa sigui una mica vostre, us volem demanar que ens digueu tres cançons que us vindrien de gust escoltar a la nostra boda, cançons que us agradin molt:

-La vostra cançó preferida
-Una d’animada
-Una de més tranquil.la

Totes elles intentarem que sonin al casament, sigui a l’aperitiu o durant la festa.

Hem creat una llista a l’Spotify oberta on ja hem penjat alguna cançó que volem que soni en el dia, però volem les vostres cançons. Per tant a mida que ens les envieu com a comentaris, les anirem pujant perquè les pogueu escoltar. També les podeu anar pujant vosaltres mateixos perquè tothom les pugui sentir.

Per descomptat passaran una selecció per tal que no es colin cançons com “Paquito el Chocolatero” i si ens podem saltar el reggaeton, us ho agraïrem.

Podeu dir-nos cançons amb nom i cognoms, artistes, estils… dues o deu…tot s’hi val, es tracta que participeu i que entre tots fem un recull de cançons. Que quan soni la vostra cançó la reconegueu i penseu que l’hem posat expresament per a vosaltres.

Podeu anar-les posant en el camp de “comentaris” o les podeu pujar directamenet en aquest LINK

Passat un temps les recopilarem i farem també un rànking de les mateixes per tal que tothom les vegi i pugui opinar.

Esperem que us resulti una idea divertida i que ens col.lapseu amb moltes cançons.

Per a reportatge de casaments, visiteu Laia Ylla Foto:

Blog: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Una fiesta sin música, no es una fiesta.

Algunos sabréis que Gabi i yo tenemos diferentes estilos musicales. A uno le gusta la melodía y el otro se fija en la letra. Uno pone la música a toda pastilla en el coche y el otro dice “pero que estás sorda?”. Uno va de la música Clásica al Techno y el otro canta prácticamente sólo en català.

En la variedad está el gusto y estamos en etapa de escoger canciones para la boda. Que si entradas, que si los platos…pero queremos ir más allá. Que nos guste a nosotros es importante pero, ¿que os gusta a vosotros?

Nuestra fiesta no es nada sin nuestros amigos y familiares, por lo que queremos que sea vuestra fiesta con vuestra música.

Prepararos porque necesitamos vuestra colaboración!! Para hacer que el hilo músical de la fiesta sea un poco vuestro, os queremos pedir que nos digáis tres canciones que os gustaría escuchar en nuestra boda.

-Vuestra canción favorita
-Una animada
-Una de más tranquila

Todas ellas intentaremos que suenen en la boda, sea en el aperitivo o durante la fiesta.

Hemos creado una lista abierta en Spotify donde hemos subido alguna canción que queremos que suene aquél día, però queremos vuestras. Por tanto, a medida que nos las enviéis como comentarios, las iremos subiendo para que las podáis escuchar. También las podéis subir vosotros mismos para que todos las puedan oir.

Por supuesto pasaran una selección para que no se cuelen canciones como “Paquito el Chocolatero” y si nos podemos saltar el regeton, os lo agradeceríamos.

Podéis darnos canciones con nombre y apellidos, artistas, estilos, dos o diez…todo vale, se trata de que participéis y que entre todos hagamos un recopilatorio de canciones. Que cuando suene vuestra canción la reconozcáis y penséis que la hemos puesto expresamente para vosotros.

Podéis ir escribiendo vuestras canciones en el campo de “comentarios”.

Podéis irlas poniendo en el campo “comentarios” o las podéis subir directamente en este LINK

Passado un tiempo les recopilaremos i haremos también un ránking de las mismas para que todos las podáis ver y opinar.

Esperamos que us resulte una idea divertida y que nos colapséis con muchas canciones.

Quin gran comiat de solter!!

22 maig

El passat divendres vaig tenir una gran sorpresa.

Mentre encara m’estava despertant de la migdiada, algú es va posar a picar amb força a la porta de casa. No entenia res i em vaig mirar a la Laia. Ella va riure i em va dir “em sembla que és per tu”. I allà vaig començar a lligar caps.

El meu comiat de solter començava.

Els tres encarregats de venir-me a buscar, Dídac, Ruben i Titu, ja anaven amb una samarreta on es llegia: “L’última gran festa, Despedida Gabi”. Primer de tot vaig haver de posar-me la meva i signar un manifest amb un munt de clàusules. A mida que el llegia la meva por anava augmentant.

Ara que ja havia assumit que era el dia del meu comiat, m’anaven donant ordres i la següent va ser fer una motxilla amb roba per a un dia.

Els dubtes m’anaven envaïnt i encara no podia pensar per mi mateix.

I vam sortir cap al carrer. D’allà vam anar a l’Aquelarre a prendre algo i després, cap a La Penya on ens esperava tothom.

Només arribar a La Penya, em van fer posar una disfressa de Pedro Picapiedra (gràcies per no haver-me fet disfressar de tia…). Com a bon Flistone, tenia cotxe i tot, un flamant Troncmòbil amb sostre inclòs.

Allà hi havien tot de jocs preparats, entre ells un Pasapalabra on tothom m’apuntava amb una pistola d’aigua, amb la que quan m’equivocava em disparaven. Les lletres de cada prova eren un globus plens de diverses coses: farina, aigua, cervesa i ves a saber què més. Total que vaig quedar ben mullat i brut, després d’haver rigut molt.

Disfressat em van portar de ruta per Sant Cugat amb una guardiola penjada del coll per tal de recollir diners. He de dir que ho vaig fer prou bé.

Ja de nit vam anar cap a Barcelona. A la parada del bus m’esperava el padrí, l’Ignasi i vam estar de bars per la zona del centre i la Rambla i, quan semblava que la festa s’acabava, em van dir que començava la segona part del comiat. Els que anavem amb motxilla seguiem cap a un altre destí que no podia saber.

A Plaça Catalunya va aparèixer una Limousina i m’hi van fer entrar. Ens va portar a fer un volt per Barcelona i a mig camí em va tapar els ulls per a anar a algún lloc.

Quan me’ls van destapar em vaig trobar ni més ni menys que a l’aeroport…i a la porta d’embarcament posava: AMSTERDAM…No m’ho podia creure, marxavem de cap de setmana!

Allà vam quedar reventats de tant caminar, visitant el barri vermell, els parcs…i sortint per la nit de festa. Vam recòrrer tot Amsterdam a peu, les meves cames donen fe.

De tornada diumenge a la nit no podiem més. No haviem parat amb tot el cap de setmana i haviem dormit molt poc. Ara, va ser un cap de setmana ple de sorpreses, i vam passar-ho molt bé sense parar de riure.

Gent, us he de dir que ha estat un cap de setmana es-tu-pen-do. Totes les parts del comiat han estat genials i divertides, m’ho heu fet passar molt bé i agraeixo la feina que hi ha hagut al darrere. Merci per preparar-me aquest comiat que no oblidaré.

Gemma, Isma, Anna, Ferran, Xino, Mire, Dídac, Titu, Ruben, Nolo, Mitri, Adri, Guim, Ignasi, gent de la Penya en general i als que volieu i no hi vau poder ser. A TOTS, MOLTES GRÀCIES!!!

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

El pasado viernes tuve una gran sorpresa.

Mientras todavía estaba despertándome de la siesta, alguien picó con fuerza a la puerta de casa. No entendía anda y me miré a Laia. Ella sonrió y me dijo “me parece que es para ti”. Y entonces empecé a atar cabos.

Mi despedida de soltero empezaba.

Los tres encargados de venirme a buscar, Dídac, Ruben i Titu, ya llevaban una camiseta donde se leía: “La última gran fiesta. Despedida Gabi”. Antes de nada tuve que ponerme la mía y firmar un manifiesto con un montón de.
A medida que lo leía, mi miedo iba aumentando.

Ahora que ya había asumido que era el día de mi despedida, me iban dando órdenes y la siguiente fue preparar una mochila con ropa para un día.

Las dudas me asaltaban y todavía no podía pensar por mi mismo.

Y salimos a la calle. De allí fuimos al Aquelarre donde estuvimos tomando algo y después, hacia La Penya donde nos esperaba el resto de gente.

Sólo llegar a La Penya, me hicieron poner un disfraz Pedro Picapiedra (gracias por no haberme disfrazado de tía…). Como buen Flistone, tenía coche y todo, un flamante Troncomóvil con techo incluído.

Allí habían varios juegos preparados, entre ellos un Pasapalabra donde todos me apuntaban con una pistola de, con la que cuando me equivocaba me disparaban. Las letras de cada prueba eran un globo lleno de diferentes cosas: harina, agua, cerveza y vete tu a saber qué más. Total que quedé bien mojado y sucio, después de haver reído mucho.

Disfrazado me llevaron de ruta por Sant Cugat con una hucha colgada del para recoger dinero. Tengo que decir que lo hice bastante bien.

Ya de noche fuimos hacia Barcelona. En la parada del bus me esperaba el padrino, Ignasi, y estuvimos de bares por la zona del centro i la Rambla y, cuando parecía que la fiesta terminava, me dijero que empezava la segunda parte de la despedida. Los que íbamos con mochila seguíamos hacia otro destino que, por el momento no podía saber.

En Plaça Catalunya apareció una Limousina y me hicieron entrar dentro. Nos llevó a dar una vuelta por Barcelona y a medio camino me taparon los ojos para ir a algún sitio.

Cuando me los destaparon me encontré ni más ni menos que en el aeropuerto…y en la puerta de embarque ponía: AMSTERDAM…No me lo podía creer, nos íbamos de fin de semana!

Allí quedamos reventados de tanto andar, visitando el Barrio Rojo, los parques…y saliendo de fiesta por la noche. Recorrimos todo Amsterdam a pie, mis piernas dan fe.
De vuelta el domingo por la noche, no podíamos más. No habíamos parado en todo el fin de semana y havíamos dormido muy poco. Ahora, que fue un fin de semana lleno de sorpresas, y lo pasamos muy bien sin parar de reír.

Gente, os tengo que decir que ha sido un fin de semana es-tu-pen-do. Todas las partes de la despedida han sido geniales y divertidas, me lo havéis hecho pasar muy bien y agradezco el trabajo que hay detrás. Gracias por haverme preparado esta despedida que no olvidaré.

Gemma, Isma, Anna, Ferran, Xino, Mire, Dídac, Titu, Ruben, Nolo, Mitri, Adri, Guim, Ignasi, gente de La Penya en general y a los que queríais y no pudisteis estar. A TODOS, MUCHAS GRACIAS!!!

D’excurssió amb la colla!

11 abr.

Durant aquesta Setmana Santa ens vam apuntar a un dia d’excurssió improvisada amb “la colla”, que avui us presentem. De colles en tenim varies, però aquesta és una colla “añeja”, la dels pares del Gabi.

El casi més petit de la colla, ha viscut moltes sortides amb ells. Frankfurades, calçotades, arrossades, sigui a la Font Picant, a Solius o qualsevol altre juerga organitzada durant els dies de la Festa Major a Sant Feliu de Guíxols.

Ens agradarà que la colla dels pares del Gabi ens acompanyi el dia del nostre casament, per poder compartir un altre moment que quedarà a la memòria de tots plegats.

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

********************************************************************************

Durante esta Semana Santa nos apuntamos a un día de excursión con “la colla”, que hoy os presentamos. De “colles” tenemos varias, pero esta es un grupo añejo, la de los padres de Gabi.

El casi más pequeño del grupo, ha vivido muchas salidas con ellos. Frankfuradas, calçotadas, “arrossades”, tanto en la Font Picant, en Solius o cualquier otra juerga organizada durante los días de Fiesta Mayor en Sant feliu de Guíxols.

Nos gustará que la colla de los padres de Gabi nos acompañe el día de nuestra boda, para poder compartir otro momento que quedará en la memoria de todos.

Una curiositat: la lluna que ens acompanyarà el dia del nostre casament.

27 març

Sembla fet expressament però és una altre casualitat que ens hem trobat pel camí.
El dia del nostre casament, mireu al cel, perquè tindrem una nit de lluna plena.
Un altre complement per a decorar el nostre dia.
Esperem que no faci núvol i que ningú se’ns converteixi en home o dona llop…

Laia Ylla Foto per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

***************************************************************************************

Parece hecho a propósito pero es otra casualidad que nos hemos encontrado por el camino.
El día de nuestra boda, mirad al cielo, porqué tendermos una noche de luna llena.
Otro complemento para decorar nuestro día.
Esperemos que haga una noche clara y que nadie se nos convierta en hombre o mujer lobo…

La “pedida” d’ell

20 febr.

Si la noia té “pedida” perquè no el noi no n’ha de tenir?

Des de feia molt de temps tenia molt clar què li regalaria a en Gabi quan es presentés amb el pedrusco. Pocs regals he tingut tant clars!

Un regal de “pedida“, només pot ser aquella cosa que tu no et compraries. Ha de ser un súper regal, el que si tinguéssis una carta als reis demanaries, pensant que és gairebé imposible que et portin.

Quan mirava una botiga Apple, en Gabi quedava parat davant, com un nen que s’enganxa al vidre i mira una joguina que desitja. És la imatge que em torna al cap quan el recordo mirant aparadors amb Macs per tot arreu.

Així que el dilluns després d’haver tornat de vacanes, ja amb el meu anell al dit, vaig anar a comprar-li. Pensava que l’hauria d’encarregar però vaig sortir de la botiga amb la caixa a la mà (i com pesava!).

Un regal així s’ha d’acompanyar d’un bon vi i d’un bon sopar. Vaig preparar-lo a Valldoreix a casa els meus pares en una nit encara d’agost.

Sempre he cregut que encara que el regal per si sol ja sigui especial, si s’acompanya d’una mica de show, és molt millor i, vaig començar a inventar coses.

Vaig inspirar-me per la decoració, amb el logo de la marca Apple. Vaig comprar pomes vermelles que van córrer tot el dia per la nevera, i em vaig dedicar a oferir-li tot el dia (que mai en mengem). Ell em mirava amb cara rara…

-No gràcies, menjaré un plàtan-. Feia cara de pensar: -Què li agafa a aquesta?-
I aquí va quedar la cosa fins al vespre.

Quan vam haver acabat de sopar, durant les postres li vaig donar un regal “trampa”. En una caixa buida de “Viceroy” on hi vaig posar un rellotge retallat de paper. Quan va obrir el paper va tenir-ho clarissim:

-“És el rellotge de pedida”-.

Sort que no ho era, perquè la veu va ser de: -Ja m’ho esperava…-

Quan va veure que era de paper i que dintre hi havia una nota que deia: -“Segueix buscant”, va riure.

Havia col.locat el paquet, junt amb la seva decoració de les pomes, a sota un arbre i vaig il.luminar la zona de manera que des de dalt de la casa el veiés de seguida. Vaig posar el paquet embolicat dintre una cistella de mimbre que junt amb les pomes penjades de l’arbre quedava molt campestre. No va ser difícil trobar el muntatge.
Ho millor de tot, la seva cara agafant el regal, que de primer moment no sabia pas què era. Però quan va començar a veure les lletres de la caixa, anava dient:

-No….No…(pausa) Sí??? Sí??? –

Aquest és el millor regal per mi, em quedo amb aquesta última frase i la seva cara d’alegria, com la que posava davant el vidre de l’aparador, però ara sent una il.lusió feta realitat.

Visita el meu blog de fotografia: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

La petita comitiva

12 febr.

Durant els dies de Nadal, vam encarregar una tasca important als petits protagonistes de la festa que ens ajudaran el dia H.

Tres nens i una nena, que de segur ho faran molt bé.

En Pol, en Ferran, en Bruno i la Clàudia ens portaran els anells.

Ens fa molta il.lusió tenir aquests acompanyants a prop nostre durant la cerimònia. Segur que algú d’ells ens farà riure amb alguna cosa divertida i ens ajudarà a estar més tranquils.

Visita el meu blog de fotografia: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Benvinguts a la festa del nostre casament!

3 gen.

Vacances d’estiu en un poble de costa i una colla nova d’amics per descobrir. Balls a l’orquesta de la Festa Major, voltes per la fira, matins de platja amb un sol resplandent, serenates de guitarra a la llum de la lluna d’agost.

Una conversa, un vespre a la platja, va ser l’inici de tot plegat. Que si sóc de Sant Cugat, que si jo de Barcelona, però el cap de setmana també estic a Sant Cugat…Quina casualitat no? I aquí va començar tot.

Vam començar a veuren’s i quedar per anar a sopar, a passajear… i una cosa va anar portant a l’altre, per casualitat o no.

Amb més de deu anys junts i gairebé tres anys convisquent plegats, ara ens decidim a fer un pas endavant i dir-nos que volem seguir estant junts. (Sí, vull!)

Aquesta és la nostra manera de dir-vos que ens casem.

I com que per nosaltres signar el paper és secundari i al que li donem importancia és al dir-ho davant vostre i celebrar-ho en companyia dels que estimem (ole nosaltres) us volem sorprendre amb cada detall, deixant-hi la nostra emprempta i fent que sigui un dia nostre (i vostre), únic i especial. Prepareu-vos perquè no us deixarem indiferents!

Tenim 8 mesos per anar construïnt aquest dia que vindrà i volem que sigui cada dia d’aquests que vindran, una petita festa.

Perquè creiem que la vida ha de ser il.lusió i s’ha de viure com si cada dia fos l’últim.

Benvinguts a la festa del nostre casament!

Laia Ylla Foto per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com