Archive | Gent del casament RSS feed for this section

Aquí tenim els testimonis per part del nuvi: En Gerard i en Ferran

25 jul.

Fa uns mesos vam demanar a les testimonis de la núvia si voldrien estampar la seva signatura el dia del nostre casament.

I fa uns dies, durant un sopar, vam poder demanar-ho a l’últim que ens faltava per part del nuvi, en Ferran Gil.

Anteriorment li haviem demanat a en Gerard, el germà mitjà de’n Gabi si també ho voldria ser.

En Gerard és company de batalletes amb qui ha conviscut sortides, malabars i altres històries divertides (a més d’habitació durant uns quants anys).

En Gerard deixa en mi un record inoblidable. I és que el vaig conèixer portant-me a casa una nit a les mil, cantant cançons de la Trinca…

En Ferran hi ha estat des de fa molts anys. Amic de la universitat que després ha conviscut amb ell molts moments. Tardes de futbol a La Penya, baixades a Canaletes, un viatge plegats a Eivissa, sopars a casa d’un o l’altre, trobades de Festa Major…

Amb aquests dos últims participants ja tenim els quartet de testimonis complert, per tal que ens acompanyin el dia del nostre casament.

A banda, en Gerard i en Guillem (germans de’n Gabi) ens llegiran unes paraules durant la cerimònia, estem preparats per a alguna cosa tipus: “Te la quedas?”. Sigui el que sigui, llegit o cantant, segur que ens encantarà.

Gràcies per dir que sí a tots plegats!!

Per a reportatges de casament www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

————————————————————————————————————–

Hace unos meses les pedimos a las testimonios de la novia si querrían estampar su firma el dia de nuestra boda.

Y esta semana hemos podido acabar de pedirlo al último que nos faltaba por parte del novio.

Se lo pedimos a Gerard, el hermano pequeño de Gabi y a Ferran, amigo suyo, si lo querían ser.

Gerard es compañero de batallitas con quien ha convivido salidas, malabares y otras historias divertidas (además de habitación durante unos cuantos años).
Gerard deja en mi un recuerdo inolvidable. Y es que lo conocí llevándome a casa una noche a las mil, cantando canciones de la Trinca.

Ferran ha estado, diría yo, desde que conozco a Gabi. Amigo de la universidad que después aha convivido con él muchos momentos. Tardes de fútbol en La Penya, visitas a Canaletes, un viaje juntos a Ibiza, cenas en casa de uno o del otro, encuentros de Festa Major…

Con estos dos participantes ya tenemos el cuarteto de testimonios al completo, para que nos acompañen el día de nuestra boda.

A parte, Gerard i Guillem (hermanos de Gabi), nos leerán unas palabras durante la ceremonia, estamos preparados por si es algo tipo: “Te la quedas?” Seguro que nos encantará.

Gracias a todos por decir que sí!

Un regal especial: Hi ets?

29 abr.

Aquest passat cap de setmana ens van fer un regal molt especial, d’aquells que es fan amb carinyo, que sorgeixen de la imaginació, un regal fet a mà i molt original.

Es tracta del joc del “¿Quién es quién?”, amb la cara de molts dels nostres convidats al casament.

Segur que el recordeu aquest joc es tractava de trobar el personatge que tenia l’altre contrincant, fent preguntes de l’estil de: porta ulleres? és moreno? té els ulls blaus…Ara hi sou vosaltres els protagonistes.

En el joc hi surten els amics del nuvi de Sant Cugat, gent de la colla de Sant Feliu, familia, les de la universitat, les amigues de la núvia… un variat ben ampli de la gent que vindrà al casament.

Ens ha agradat molt Nolo, moltes gràcies per aquest detall tant especial!

Què us sembla? No és original?

Us convidem a que us busqueu dintre de la foto, us hi reconeixeu? Deixeu-nos un comentari per l’artista!

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

******************************************************************

Este fin pasado de semana nos hicieron un regalo muy especial, de aquellos que se hacen desde el cariño, que surgen de la imaginación, un regalo hecho a mano y muy original.

Se trata del juego de “¿Quién es quién?, con la cara de muchos de nuestros invitados a la boda.

Seguro que recordaréis este juego en el que se trataba de encontrar el personaje que te tocaba haciendo preguntas a tu contrincante: ¿lleva gafas? ¿es moreno? ¿tiene los ojos azules? Ahora sois vosotros los protagonistas.

En él aparecen amigos del novio de Sant Cugat, gente del grupo de Sant Feliu, familia, las de la universidad, las amigas de la novia…un variado bien amplio de la gente que vendrá a la boda.

Nos ha gustado mucho Nolo, ¡muchas gracias por este detalle tan especial!

¿Qué os parece? ¿No es original?

Os invitamos a que os busquéis dentro de la foto, ¿os reconocéis? ¡Dejadnos un comentario para el artista!

Una altre data per a recordar: Tots els papers tramitats!

17 abr.

I és que aquesta data també la recordarem dintre d’un temps…perquè avui hem anat al Registre Civil a tramitar tots els papers per a poder-nos casar. Això ja ho tenim a la cantonada!!

Hem anat acompanyats de l’Alba, (recién arribada del Japó i encara amb jet lag) ja que es necessita un testimoni d’acompanyant.
Ha estat una situació una mica curiosa.

Hem presentat la documentació i ha estat molt més ràpid del que pensàvem (i diferent).
Ara ja està tot tramitat, només queda esperar que arribin els papers oficials des del Jutjat i tocarà portar-los cap a Bigues per acabar la tramitació.

Gràcies Alba per muntar-t’ho i exercir de sóc-la-testimoni un dia laborable a aquestes hores intempestives del matí.
Avui estem contents.

Ens hem fet una foto per la posteritat, què us sembla?

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Otra fecha para recordar: ¡Todos los papeles tramitados!
Y es que esta fecha también la recordaremos dentro de un tiempo, porque hoy hemos ido al Registro Civil a tramitar todos los papeles para podernos casar. ¡¡Esto está a la vuelta de la esquina!!

Hemos ido acompañados de Alba (recién llegada de Japón y todavía con jet lag) pues se necesita un testimonio como acompañante.
Ha sido una situación un poco curiosa.

Hemos presentado la docmentación y ha sido mucho más rápido de lo que pensábamos (y diferente).
Ahora ya está todo tramitado, sólo queda esperar que lleguen los papeles oficiales desde el Juzgado y tocará llevarlos a Bigues para terminar la tramitación.

Gracias Alba por combinártelo y ejercer de soy-la-testimonio un día laborable a horas intempestivas de la mañana.
Hoy estamos contentos.

Nos hemos hecho una foto para la posteridad, ¿qué os parece?

D’excurssió amb la colla!

11 abr.

Durant aquesta Setmana Santa ens vam apuntar a un dia d’excurssió improvisada amb “la colla”, que avui us presentem. De colles en tenim varies, però aquesta és una colla “añeja”, la dels pares del Gabi.

El casi més petit de la colla, ha viscut moltes sortides amb ells. Frankfurades, calçotades, arrossades, sigui a la Font Picant, a Solius o qualsevol altre juerga organitzada durant els dies de la Festa Major a Sant Feliu de Guíxols.

Ens agradarà que la colla dels pares del Gabi ens acompanyi el dia del nostre casament, per poder compartir un altre moment que quedarà a la memòria de tots plegats.

Per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

********************************************************************************

Durante esta Semana Santa nos apuntamos a un día de excursión con “la colla”, que hoy os presentamos. De “colles” tenemos varias, pero esta es un grupo añejo, la de los padres de Gabi.

El casi más pequeño del grupo, ha vivido muchas salidas con ellos. Frankfuradas, calçotadas, “arrossades”, tanto en la Font Picant, en Solius o cualquier otra juerga organizada durante los días de Fiesta Mayor en Sant feliu de Guíxols.

Nos gustará que la colla de los padres de Gabi nos acompañe el día de nuestra boda, para poder compartir otro momento que quedará en la memoria de todos.

La Mònica i l’Alba, les nostres testimonis

9 març

En un casament no poden faltar-hi els testimonis.

Durant la setmana passada els hi vam comunicar als testimonis per part de la núvia.

Són dues noies guapes, simpàtiques i la mar de salades.

La Mònica, amb la que ens coneixem des de fa més de 15 anys, de l’institut. Plegades hem viscut moltes batalletes, camins fins al cole, viatges amb sorpresa, migdiades a mitja classe de literatura, cafès pel centre o moltes trucades a mitja tarda de: “En cinc minuts a sota de casa meva que t’he d’explicar una cosa o he d’anar a fer un encàrreg”, les coses que té ser amigues-veïnes.

Com dir-ho…la Mònica és d’aquelles amigues, que tothom voldria tenir. D’aquelles que si et passa alguna cosa a les tantes de la nit, la trucaries i vindria corrent.

I què dir de l’Alba, la meva germana petita…que hem compartit tantes coses plegades (i les que ens queden per compartir). Vermuts al sol, estius, colla, passejades, concerts…Que ens entenem casi tant bé com les vegades que ens discutim. Una, no pot estar sense l’altre. Portar-nos tanta diferència d’edat fa que existeixi una relació no només de germanes sino d’amigues també.

A més, l’Alba té un altre càrrec especial, li hem demanat si ens voldrà llegir unes paraules aquell dia. Segur que ho farà molt bé i sobretot ho farà amb molt de carinyu que és el que nosaltres valorem més.

Ens agrada que les dues us emocionéssiu quan us ho vam demanar i la cara de sorpresa quan vam donar-vos el sobre-portador-de-noticies. Crec que després de la noticia, a una encara li agafen fogots només de recordar-ho i a l’altre té molts mal de caps pensant què escriurà.

Ens agradarà tenir-vos a prop aquell dia, sou especials per a mi (i per a nosaltres).

Em consta que les dues ja li estan fent punta al llapis i practicant perquè la signatura surti amb molt bona lletra.

Visita el meu blog de fotografia: www.laiayllafoto.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

***********************************************************************************************

Només ens quedaran els testimonis de part del nuvi…Qui seran?

En una boda no pueden faltar los testimonios.

Durante la semana pasada lo comunicamos a los testimonios por parte de la novia.

Son dos chicas guapas, simpáticas y la mar de saladas.

Mònica, con la que nos conocemos desde hace más de 15 años, del instituto. Juntas hemos vivido muchas batallitas, caminos hasta el cole, viajes con sorpresa, siestas a media clase de literatura, cafés por el centro o muchas llamadas a media tarde de: “En cinco minutos debajo de mi casa que te tengo que explicar una cosa o tengo que ir a hacer un encargo”, las cosas que tiene ser amigas-vecinas.

Cómo decirlo…Mònica es de aquellas amigas, que a todos nos gustaría tener. De aquellas que si te pasa algo a las tantas de la noche, la llamarías y vendría corriendo.

Y qué decir de Alba, mi hermana pequeña…que hemos compartido tantas cosas juntas (i las que nos quedan por compartir)…Vermuts al sol, veranos, grupo de amigos, paseos, conciertos…Que nos entendemos casi tan bien como las veces que nos discutimos. Una, no puede estar sin la otra. La diferencia de edad que tenemos hace que exista una relación no sólo de hermanas sino de amigas también.

Además Alba, tiene otro cargo especial, le hemos pedido si nos querrá leer unas palabras aquél día. Seguro que lo hará muy bien y sobretodo lo hará con cariño que es lo que nosotros valoramos más.

Nos gustó que las dos os emocionarais cuando os lo pedimos y la cara de sorpresa cuando os dimos el sobre-portador-de-noticias. Creo que después de la noticia, a una todavía tiene sofocos y la otra tiene quebraderos de cabeza pensando qué escribirá.

Nos gustará teneros cerca ese día, sois especiales para mi (y para nosotros).

La petita comitiva

12 febr.

Durant els dies de Nadal, vam encarregar una tasca important als petits protagonistes de la festa que ens ajudaran el dia H.

Tres nens i una nena, que de segur ho faran molt bé.

En Pol, en Ferran, en Bruno i la Clàudia ens portaran els anells.

Ens fa molta il.lusió tenir aquests acompanyants a prop nostre durant la cerimònia. Segur que algú d’ells ens farà riure amb alguna cosa divertida i ens ajudarà a estar més tranquils.

Visita el meu blog de fotografia: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

L’amic més antic que tinc o…el nostre padrí.

19 gen.

Feia temps que teníem decidit el padrí però encara no havíem trobat el moment per demanar-li si voldria ser-ho.

Aquest dissabte li ho vam poder demanar, tot solemnement, tal i com requereix l’ocasió.

L’Ignasi és el nostre flamant padrí. Ell serà l’encarregat de portar el ram a casa la núvia i llegir-li el vers tal i com marca la tradició (no la Mona de Pasqua, que aquesta la porta un altre padrí).

Pels que no conegueu la història, en Gabi i l’Ignasi (Sinasi o Sina per als amics), es van conèixer a la platja de Sant Feliu de Guíxols un estiu quan tenien uns tres anys.

Vora l’aigua, la mare de l’Ignasi l’estava renyat (alguna entremeliadura deuria haver fet) i en Gabi va aprofitar l’ocasió per en to burleta ficar-se amb ell (la canalla, ja se sap…). I van començar a jugar.

Cada dia es trobaven a la platja pel matí i jugaven plegats. Durant molts anys es va repetir la història.

Quan acabava l’estiu es perdien de vista i l’any següent es tornàven a trobar. Els hi passava el que als amics de debó els passa, que malgrat haver passat molt de temps, quan es tornàven a veure tot era com si haguéssin estat junts el dia abans.

En Gabi sempre el presenta com: “l’amic més antic que tinc”.

Van compartir moltes tardes en bicicleta, partides de bàsquet a la pista, banys a la platja…i anys després també el vaig conèixer jo quan vaig entrar a la colla. El més divertit és que jo creia que en Gabi i l’Ignasi eren la mateixa persona! Morenos de pell, de gairebé la mateixa alçada, amb ulleres…s’assemblaven una barbaritat…i jo els confonia. Hauria jurat que eren la mateixa persona!

Els que el coneixem sabem que l’Ignasi és un tio apassionat, curiós, amb ganes de descobrir coses noves constantment i un punt despistat. És una persona que t’encomana la seva energia i que és amic dels seus amics.

Ens fa feliços que ens hagis dit que vols ser el nostre padrí!

Esperem que llegeixis “alto i claro”, que de veu no te’n falta i ens deixis ben parats amb el teu vers.

Els nuvis més contents del món.

Laia Ylla Foto per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com