La “pedida” d’ell

20 Feb

Si la noia té “pedida” perquè no el noi no n’ha de tenir?

Des de feia molt de temps tenia molt clar què li regalaria a en Gabi quan es presentés amb el pedrusco. Pocs regals he tingut tant clars!

Un regal de “pedida“, només pot ser aquella cosa que tu no et compraries. Ha de ser un súper regal, el que si tinguéssis una carta als reis demanaries, pensant que és gairebé imposible que et portin.

Quan mirava una botiga Apple, en Gabi quedava parat davant, com un nen que s’enganxa al vidre i mira una joguina que desitja. És la imatge que em torna al cap quan el recordo mirant aparadors amb Macs per tot arreu.

Així que el dilluns després d’haver tornat de vacanes, ja amb el meu anell al dit, vaig anar a comprar-li. Pensava que l’hauria d’encarregar però vaig sortir de la botiga amb la caixa a la mà (i com pesava!).

Un regal així s’ha d’acompanyar d’un bon vi i d’un bon sopar. Vaig preparar-lo a Valldoreix a casa els meus pares en una nit encara d’agost.

Sempre he cregut que encara que el regal per si sol ja sigui especial, si s’acompanya d’una mica de show, és molt millor i, vaig començar a inventar coses.

Vaig inspirar-me per la decoració, amb el logo de la marca Apple. Vaig comprar pomes vermelles que van córrer tot el dia per la nevera, i em vaig dedicar a oferir-li tot el dia (que mai en mengem). Ell em mirava amb cara rara…

-No gràcies, menjaré un plàtan-. Feia cara de pensar: -Què li agafa a aquesta?-
I aquí va quedar la cosa fins al vespre.

Quan vam haver acabat de sopar, durant les postres li vaig donar un regal “trampa”. En una caixa buida de “Viceroy” on hi vaig posar un rellotge retallat de paper. Quan va obrir el paper va tenir-ho clarissim:

-“És el rellotge de pedida”-.

Sort que no ho era, perquè la veu va ser de: -Ja m’ho esperava…-

Quan va veure que era de paper i que dintre hi havia una nota que deia: -“Segueix buscant”, va riure.

Havia col.locat el paquet, junt amb la seva decoració de les pomes, a sota un arbre i vaig il.luminar la zona de manera que des de dalt de la casa el veiés de seguida. Vaig posar el paquet embolicat dintre una cistella de mimbre que junt amb les pomes penjades de l’arbre quedava molt campestre. No va ser difícil trobar el muntatge.
Ho millor de tot, la seva cara agafant el regal, que de primer moment no sabia pas què era. Però quan va començar a veure les lletres de la caixa, anava dient:

-No….No…(pausa) Sí??? Sí??? –

Aquest és el millor regal per mi, em quedo amb aquesta última frase i la seva cara d’alegria, com la que posava davant el vidre de l’aparador, però ara sent una il.lusió feta realitat.

Visita el meu blog de fotografia: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

6 Respostes to “La “pedida” d’ell”

  1. sara 20 Febrer 2012 a 6:29 pm #

    Laia, casa’t amb mi!!!!!!!!!!🙂

    • Eugenia 20 Febrer 2012 a 9:01 pm #

      Sou una parella increïble ! I amb una imaginació sense límits ! LLegir aquest blog és com llegir un conte…! Quin gust.

      Gràcies per compartir-ho amb nosaltres.

      Una abraçada,

      Eugenia

  2. Ignasi (el padrí) 20 Febrer 2012 a 10:50 pm #

    Com superar un al altre!

    Realment la feina de superar el que havia posa’t el Gabi com a llistó, no era fàcil. A més a més d’orquestrar els detalls del viatge, la despedida, amagar-ho bé, vestir-se sense semblar alguna cosa obvia… i fer la despedida de somni…

    Tocava la feina més grossa, mantenir la il·lusió i apujar la adrenalina!!

    He de reconèixer que la situació del regal i el moment és quasi de conte! I la foto és preciosa! I el gabi no és tonto… que va escollir la millor poma de totes😉

    Felicitats als 2!

    VISCA ELS NUVIS!!

    • Xavier Bustins 20 Febrer 2012 a 10:54 pm #

      Quina enveja!!!! m’imagino la cara d’en Gabi!!!!! Molt currat!!!

      Moltes felicitats parelleta

      El “tiu” Xavi

  3. vicky 21 Febrer 2012 a 2:27 pm #

    Un magnífic regal. No podies haver tingut millor idea, tot i que les pistes que et va anar donant et portaven per un camí molt segur

    L’important és la il · lusió (de poder comprar-lo i de poder gaudir-lo).

    Felicitats.

  4. Danae 21 Març 2012 a 1:28 pm #

    Mare meva quin regal més bo! Jo preferiria un mac nou a un anell!!! jejeje
    Pel que fa al teu comentari, si que s’ha publicat!Però com que hi ha moderació de comentaris has d’esperar a que jo el publiqui per veure’l.
    No tinc el tutorial que em demanes però les pots trobar a la botiga on-line de “Una boda original”!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: