Qui no espera el moment de la “pedida”? Jo almenys l’esperava amb il.lusió i la veritat que no em va deixar indiferent.
Va ser com de pel.lícula.
Coincidint amb que aquest estiu anàvem de vacances a Londres i París, en Gabi em va sorprendre amb un sopar molt especial.
Totalment de sorpresa, l’última nit del viatge, ja a París, em va dir que ens posséssim les nostres millors gales i sortíssim a sopar. Jo ja tenia la mosca al nas, quan abans de marxar de viatge, va quedar amb l’Ignasi per anar a comprar-se el modelet del sopar que fariem a París. Deia que era un sopar de “luju” como li diem nosaltres a les coses especials.
En fi, em va portar al peu de la Torre Eiffel i em va dir que com a sorpresa, em duia a sopar al restaurant 58 Tour Eiffel, que està situat a la primera planta de la torre, amb unes impressionants vistes a Trocadero.
La vetllada va ser fantàstica, situats a la millor taula del restaurant, just a la del centre de la torre enganxats al vidre, amb París als nostres peus.
La part graciosa de tot plegat era que teniem una parella de catalans a la taula del costat i que pràcticament anàvem xerrant amb ells tot l’àpat. Ell va resultar ser un fotògraf col.laborador de la Lecturas i ens va fer unes fotos i tot. Coses que té la vida.
Ja a les postres, em vaig aixecar un moment per anar al bany i quan vaig tornar a la taula, ara sí, sense veïns a la taula del costat, vaig trobar que el tovallló quedava abultat…què serà?
Era l’anell somiat. El millor anell que em podria haver regalat, perquè era el seu regal.
Visita el meu blog de fotografia: www.laiayllafoto.wordpress.com
laiayllafoto@gmail.com
què emocionant!!!!! Ese Gabi, como mola, se merece una ola!!! jejejejejee
Nena, quan hi penso encara m´emociono.
Ami també mes fet molta il-lusió una petiçio aixi.
1 imatge val més que 1000 paraules, i creieu-me que aquesta foto resumeix molt!
VISCA ELS NUVIS!