L’amic més antic que tinc o…el nostre padrí.

19 Gen

Feia temps que teníem decidit el padrí però encara no havíem trobat el moment per demanar-li si voldria ser-ho.

Aquest dissabte li ho vam poder demanar, tot solemnement, tal i com requereix l’ocasió.

L’Ignasi és el nostre flamant padrí. Ell serà l’encarregat de portar el ram a casa la núvia i llegir-li el vers tal i com marca la tradició (no la Mona de Pasqua, que aquesta la porta un altre padrí).

Pels que no conegueu la història, en Gabi i l’Ignasi (Sinasi o Sina per als amics), es van conèixer a la platja de Sant Feliu de Guíxols un estiu quan tenien uns tres anys.

Vora l’aigua, la mare de l’Ignasi l’estava renyat (alguna entremeliadura deuria haver fet) i en Gabi va aprofitar l’ocasió per en to burleta ficar-se amb ell (la canalla, ja se sap…). I van començar a jugar.

Cada dia es trobaven a la platja pel matí i jugaven plegats. Durant molts anys es va repetir la història.

Quan acabava l’estiu es perdien de vista i l’any següent es tornàven a trobar. Els hi passava el que als amics de debó els passa, que malgrat haver passat molt de temps, quan es tornàven a veure tot era com si haguéssin estat junts el dia abans.

En Gabi sempre el presenta com: “l’amic més antic que tinc”.

Van compartir moltes tardes en bicicleta, partides de bàsquet a la pista, banys a la platja…i anys després també el vaig conèixer jo quan vaig entrar a la colla. El més divertit és que jo creia que en Gabi i l’Ignasi eren la mateixa persona! Morenos de pell, de gairebé la mateixa alçada, amb ulleres…s’assemblaven una barbaritat…i jo els confonia. Hauria jurat que eren la mateixa persona!

Els que el coneixem sabem que l’Ignasi és un tio apassionat, curiós, amb ganes de descobrir coses noves constantment i un punt despistat. És una persona que t’encomana la seva energia i que és amic dels seus amics.

Ens fa feliços que ens hagis dit que vols ser el nostre padrí!

Esperem que llegeixis “alto i claro”, que de veu no te’n falta i ens deixis ben parats amb el teu vers.

Els nuvis més contents del món.

Laia Ylla Foto per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

7 Respostes to “L’amic més antic que tinc o…el nostre padrí.”

  1. Ferran 20 gener 2012 a 12:01 am #

    Felicitats a tots tres!!!

  2. Irene Amigó 20 gener 2012 a 8:10 am #

    M’encanta la descripció que feu d’en Sina! Ell és així!!!
    Moltes felicitats a tots tres, guapos!!!

  3. Mercè 20 gener 2012 a 11:57 am #

    Ja tenim ganes de sentir el vers

  4. jordi sala esteva 20 gener 2012 a 2:02 pm #

    SÍ SENYOR…..EN SINASI……salaaaa tuuuu (assenyalant amb el dit) Jo tmb els recordo aquets dos vailets….no ser perqué tinc el recor de les carpes del moll,al principi de tot de sortir de nit….ai….com passen els anys….felicitats a tots tres….tho mareixes Sinasi!!!

    j.

  5. Alba Ylla 20 gener 2012 a 9:37 pm #

    Vale… he fet bé d’esperar a llegir al arribar a casa… jeje (lagrimilla).

    Amb l’Igansi sempre saps que si ve, el riure està assegurat. Un “me gusta” per l’Ignasi de Padrí!!🙂

  6. Ignasi (padrí de boda) 27 gener 2012 a 5:49 pm #

    Les coses bones a vegades es fan pregar… però per sort duren tota la vida!😉

    Desde que em van dir la GRAN noticia que seria el padrí, potser he passat per 3 o 4 estats diferents:

    -Shock total. ¿Jo? Ostres… el pensament d’estar espectant a un espectacle, que t’agrada, que el desitges, que el disfrutes i que el comparteixes, com és la boda de la Laia i el Gabi. Però de cop i volta tot cambia, no sabia ni que estava nominat però vaig sortir a la palestra amb una genial carta, quina gran sensació i quin SHOCK total!

    -Emoció. Com si no, de les coses més important de la vida comporten una molt poca racionalitat i portar als instints que cadascú guarda el calaix de les emocions. Creieu-me si us dic que expressava alegria, però estava en un remolí dintre d’altres emocions… i que maco pel fi de tot plegat!

    -Digestió. Quants d’interrogants pots tenir el cap un mateix? Amb una nova tasca que t’han assignat i que mai has pogut fer? Uffff, no us ho puc ni explicar, només dir-vos que encara em van sorgint més i més i més i més i més…. Això si! L’engima sempre té solució😉

    -Empenta. Cada cop que noto que s’apropa el dia, tinc més ganes que passi!! Tinc més empenta per dir-ho d’una manera fina… i una trampera per dir-ho més grullerament de disfrutar tot el que un casament comporta!

    I com no… escriure en aquest blog és part d’això!

    VISCA ELS NUVIS!!! (Hurra!!!)

    Ignasi

    • Eugenia 1 Febrer 2012 a 8:19 pm #

      Eugenia (la novia del padrí !)

      Quin dia més bònic i bell varem viure plegats !

      M’encanta el títol d’aquest post, L’amic més antic que tinc… No he conegut aquesta part de la infància del “Sinasi”, però Laia ho expliques tant bé, que pels nous és fa entrenyable i es veu una profunda amistat enmig de tanta complicitat i entremeliadures !

      Sabem tots quel “Sina” ho farà molt bé compartint la seva emoció i amistat amb tots nosaltres el dia del casament.🙂

      Tant sols vull acabar amb el magnífic anunci que ens va ensenyar aquell dia, en nom del Amor ! Visca !! (Irene & Ferran, aquesta és per vosaltres també !)

      Link: http://www.youtube.com/watch?v=8uK-mCxVl84

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: