Arxius | gener, 2012

Una “pedida” de pel.lícula

27 gen.

Qui no espera el moment de la “pedida”? Jo almenys l’esperava amb il.lusió i la veritat que no em va deixar indiferent.
Va ser com de pel.lícula.

Coincidint amb que aquest estiu anàvem de vacances a Londres i París, en Gabi em va sorprendre amb un sopar molt especial.

Totalment de sorpresa, l’última nit del viatge, ja a París, em va dir que ens posséssim les nostres millors gales i sortíssim a sopar. Jo ja tenia la mosca al nas, quan abans de marxar de viatge, va quedar amb l’Ignasi per anar a comprar-se el modelet del sopar que fariem a París. Deia que era un sopar de “luju” como li diem nosaltres a les coses especials.

En fi, em va portar al peu de la Torre Eiffel i em va dir que com a sorpresa, em duia a sopar al restaurant 58 Tour Eiffel, que està situat a la primera planta de la torre, amb unes impressionants vistes a Trocadero.

La vetllada va ser fantàstica, situats a la millor taula del restaurant, just a la del centre de la torre enganxats al vidre, amb París als nostres peus.

La part graciosa de tot plegat era que teniem una parella de catalans a la taula del costat i que pràcticament anàvem xerrant amb ells tot l’àpat. Ell va resultar ser un fotògraf col.laborador de la Lecturas i ens va fer unes fotos i tot. Coses que té la vida.

Ja a les postres, em vaig aixecar un moment per anar al bany i quan vaig tornar a la taula, ara sí, sense veïns a la taula del costat, vaig trobar que el tovallló quedava abultat…què serà?

Era l’anell somiat. El millor anell que em podria haver regalat, perquè era el seu regal.

Visita el meu blog de fotografia: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

L’amic més antic que tinc o…el nostre padrí.

19 gen.

Feia temps que teníem decidit el padrí però encara no havíem trobat el moment per demanar-li si voldria ser-ho.

Aquest dissabte li ho vam poder demanar, tot solemnement, tal i com requereix l’ocasió.

L’Ignasi és el nostre flamant padrí. Ell serà l’encarregat de portar el ram a casa la núvia i llegir-li el vers tal i com marca la tradició (no la Mona de Pasqua, que aquesta la porta un altre padrí).

Pels que no conegueu la història, en Gabi i l’Ignasi (Sinasi o Sina per als amics), es van conèixer a la platja de Sant Feliu de Guíxols un estiu quan tenien uns tres anys.

Vora l’aigua, la mare de l’Ignasi l’estava renyat (alguna entremeliadura deuria haver fet) i en Gabi va aprofitar l’ocasió per en to burleta ficar-se amb ell (la canalla, ja se sap…). I van començar a jugar.

Cada dia es trobaven a la platja pel matí i jugaven plegats. Durant molts anys es va repetir la història.

Quan acabava l’estiu es perdien de vista i l’any següent es tornàven a trobar. Els hi passava el que als amics de debó els passa, que malgrat haver passat molt de temps, quan es tornàven a veure tot era com si haguéssin estat junts el dia abans.

En Gabi sempre el presenta com: “l’amic més antic que tinc”.

Van compartir moltes tardes en bicicleta, partides de bàsquet a la pista, banys a la platja…i anys després també el vaig conèixer jo quan vaig entrar a la colla. El més divertit és que jo creia que en Gabi i l’Ignasi eren la mateixa persona! Morenos de pell, de gairebé la mateixa alçada, amb ulleres…s’assemblaven una barbaritat…i jo els confonia. Hauria jurat que eren la mateixa persona!

Els que el coneixem sabem que l’Ignasi és un tio apassionat, curiós, amb ganes de descobrir coses noves constantment i un punt despistat. És una persona que t’encomana la seva energia i que és amic dels seus amics.

Ens fa feliços que ens hagis dit que vols ser el nostre padrí!

Esperem que llegeixis “alto i claro”, que de veu no te’n falta i ens deixis ben parats amb el teu vers.

Els nuvis més contents del món.

Laia Ylla Foto per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Detalls del nostre casament

12 gen.

Nosaltres en parlem 24 hores al día, però ens en adonem quan comentem alguna cosa, que hi ha gent que encara no coneix detalls que ja tenim molt decidits.

La data ja la sabem tots, 31 d’agost de 2012
El lloc, Can Ribas de Montbui, a Bigues (Montseny), a uns 45 minuts de Barcelona.
L’hora, les 6 de la tarda.

Els dies anteriors, si us plau, no canteu a la dutxa…voldriem assegurar el bon temps…

Ens trobarem tots a Can Ribas directament, on es farà la cerimònia civil. Esperem que arribeu una estona abans per a fer companyia al nuvi, que li tocarà esperar una mica. La cerimònia serà a l’exterior, enmig del verd, esperant el moment de dir-nos l’esperat “Sí”.

Un cop passat aquest moment una mica més solemne, ja pot començar la disbauxa i cridòria i, que comenci la festa.

Tot continuarà al mateix lloc, però en una altre zona del jardí, on omplirem una mica les panxes, tot sopant. Aperitiu a la fresca, sopar a l’interior del saló, pastís i alguna que altre sorpresa.

I després ja sabeu, nosaltres obrim el ball, però esperem que ens acompanyeu fins que els peus no puguin més.

Volem aconseguir que tot el casament respiri un mateix aire, amb la decoració, amb les flors, amb petites sorpreses…tot té un perquè i hem perfilat fins a l’últim detall per tal que dugui la nostra emprempta.

Posarem a la vostra disposició un autocar des de Barcelona, que farà una parada a Sant Cugat a recollir més gent, i d’allà a Bigues. Hi hauran dues tornades amb la mateixa ruta: una al cap d’una hora o dues de començar el ball i l’altre al final de festa. Més endavant us demanarem que confirmeu si en fareu ús.

Volem que aquell dia transmeti com som, que quan trepitgeu l’espai de la cerimònia, feu l’aperitiu, mengeu el pastis o balleu, digueu: -Això fa olor a Gabi i Laia-.

Esperem aconseguir-ho!

Per a reportatge de casaments, visiteu Laia Ylla Foto:

Blog: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Potser t’interessa:

Una “pedida” de pel.lícula

La “pedida” d’ell

Benvinguts a la festa del nostre casament!

3 gen.

Vacances d’estiu en un poble de costa i una colla nova d’amics per descobrir. Balls a l’orquesta de la Festa Major, voltes per la fira, matins de platja amb un sol resplandent, serenates de guitarra a la llum de la lluna d’agost.

Una conversa, un vespre a la platja, va ser l’inici de tot plegat. Que si sóc de Sant Cugat, que si jo de Barcelona, però el cap de setmana també estic a Sant Cugat…Quina casualitat no? I aquí va començar tot.

Vam començar a veuren’s i quedar per anar a sopar, a passajear… i una cosa va anar portant a l’altre, per casualitat o no.

Amb més de deu anys junts i gairebé tres anys convisquent plegats, ara ens decidim a fer un pas endavant i dir-nos que volem seguir estant junts. (Sí, vull!)

Aquesta és la nostra manera de dir-vos que ens casem.

I com que per nosaltres signar el paper és secundari i al que li donem importancia és al dir-ho davant vostre i celebrar-ho en companyia dels que estimem (ole nosaltres) us volem sorprendre amb cada detall, deixant-hi la nostra emprempta i fent que sigui un dia nostre (i vostre), únic i especial. Prepareu-vos perquè no us deixarem indiferents!

Tenim 8 mesos per anar construïnt aquest dia que vindrà i volem que sigui cada dia d’aquests que vindran, una petita festa.

Perquè creiem que la vida ha de ser il.lusió i s’ha de viure com si cada dia fos l’últim.

Benvinguts a la festa del nostre casament!

Laia Ylla Foto per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com