Tag Archives: Casament

La Mònica i l’Alba, les nostres testimonis

9 mar

En un casament no poden faltar-hi els testimonis.

Durant la setmana passada els hi vam comunicar als testimonis per part de la núvia.

Són dues noies guapes, simpàtiques i la mar de salades.

La Mònica, amb la que ens coneixem des de fa més de 15 anys, de l’institut. Plegades hem viscut moltes batalletes, camins fins al cole, viatges amb sorpresa, migdiades a mitja classe de literatura, cafès pel centre o moltes trucades a mitja tarda de: “En cinc minuts a sota de casa meva que t’he d’explicar una cosa o he d’anar a fer un encàrreg”, les coses que té ser amigues-veïnes.

Com dir-ho…la Mònica és d’aquelles amigues, que tothom voldria tenir. D’aquelles que si et passa alguna cosa a les tantes de la nit, la trucaries i vindria corrent.

I què dir de l’Alba, la meva germana petita…que hem compartit tantes coses plegades (i les que ens queden per compartir). Vermuts al sol, estius, colla, passejades, concerts…Que ens entenem casi tant bé com les vegades que ens discutim. Una, no pot estar sense l’altre. Portar-nos tanta diferència d’edat fa que existeixi una relació no només de germanes sino d’amigues també.

A més, l’Alba té un altre càrrec especial, li hem demanat si ens voldrà llegir unes paraules aquell dia. Segur que ho farà molt bé i sobretot ho farà amb molt de carinyu que és el que nosaltres valorem més.

Ens agrada que les dues us emocionéssiu quan us ho vam demanar i la cara de sorpresa quan vam donar-vos el sobre-portador-de-noticies. Crec que després de la noticia, a una encara li agafen fogots només de recordar-ho i a l’altre té molts mal de caps pensant què escriurà.

Ens agradarà tenir-vos a prop aquell dia, sou especials per a mi (i per a nosaltres).

Em consta que les dues ja li estan fent punta al llapis i practicant perquè la signatura surti amb molt bona lletra.

Visita el meu blog de fotografia: www.laiayllafoto.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

***********************************************************************************************

Només ens quedaran els testimonis de part del nuvi…Qui seran?

En una boda no pueden faltar los testimonios.

Durante la semana pasada lo comunicamos a los testimonios por parte de la novia.

Son dos chicas guapas, simpáticas y la mar de saladas.

Mònica, con la que nos conocemos desde hace más de 15 años, del instituto. Juntas hemos vivido muchas batallitas, caminos hasta el cole, viajes con sorpresa, siestas a media clase de literatura, cafés por el centro o muchas llamadas a media tarde de: “En cinco minutos debajo de mi casa que te tengo que explicar una cosa o tengo que ir a hacer un encargo”, las cosas que tiene ser amigas-vecinas.

Cómo decirlo…Mònica es de aquellas amigas, que a todos nos gustaría tener. De aquellas que si te pasa algo a las tantas de la noche, la llamarías y vendría corriendo.

Y qué decir de Alba, mi hermana pequeña…que hemos compartido tantas cosas juntas (i las que nos quedan por compartir)…Vermuts al sol, veranos, grupo de amigos, paseos, conciertos…Que nos entendemos casi tan bien como las veces que nos discutimos. Una, no puede estar sin la otra. La diferencia de edad que tenemos hace que exista una relación no sólo de hermanas sino de amigas también.

Además Alba, tiene otro cargo especial, le hemos pedido si nos querrá leer unas palabras aquél día. Seguro que lo hará muy bien y sobretodo lo hará con cariño que es lo que nosotros valoramos más.

Nos gustó que las dos os emocionarais cuando os lo pedimos y la cara de sorpresa cuando os dimos el sobre-portador-de-noticias. Creo que después de la noticia, a una todavía tiene sofocos y la otra tiene quebraderos de cabeza pensando qué escribirá.

Nos gustará teneros cerca ese día, sois especiales para mi (y para nosotros).

La “pedida” d’ell

20 feb

Si la noia té “pedida” perquè no el noi no n’ha de tenir?

Des de feia molt de temps tenia molt clar què li regalaria a en Gabi quan es presentés amb el pedrusco. Pocs regals he tingut tant clars!

Un regal de “pedida“, només pot ser aquella cosa que tu no et compraries. Ha de ser un súper regal, el que si tinguéssis una carta als reis demanaries, pensant que és gairebé imposible que et portin.

Quan mirava una botiga Apple, en Gabi quedava parat davant, com un nen que s’enganxa al vidre i mira una joguina que desitja. És la imatge que em torna al cap quan el recordo mirant aparadors amb Macs per tot arreu.

Així que el dilluns després d’haver tornat de vacanes, ja amb el meu anell al dit, vaig anar a comprar-li. Pensava que l’hauria d’encarregar però vaig sortir de la botiga amb la caixa a la mà (i com pesava!).

Un regal així s’ha d’acompanyar d’un bon vi i d’un bon sopar. Vaig preparar-lo a Valldoreix a casa els meus pares en una nit encara d’agost.

Sempre he cregut que encara que el regal per si sol ja sigui especial, si s’acompanya d’una mica de show, és molt millor i, vaig començar a inventar coses.

Vaig inspirar-me per la decoració, amb el logo de la marca Apple. Vaig comprar pomes vermelles que van córrer tot el dia per la nevera, i em vaig dedicar a oferir-li tot el dia (que mai en mengem). Ell em mirava amb cara rara…

-No gràcies, menjaré un plàtan-. Feia cara de pensar: -Què li agafa a aquesta?-
I aquí va quedar la cosa fins al vespre.

Quan vam haver acabat de sopar, durant les postres li vaig donar un regal “trampa”. En una caixa buida de “Viceroy” on hi vaig posar un rellotge retallat de paper. Quan va obrir el paper va tenir-ho clarissim:

-“És el rellotge de pedida”-.

Sort que no ho era, perquè la veu va ser de: -Ja m’ho esperava…-

Quan va veure que era de paper i que dintre hi havia una nota que deia: -“Segueix buscant”, va riure.

Havia col.locat el paquet, junt amb la seva decoració de les pomes, a sota un arbre i vaig il.luminar la zona de manera que des de dalt de la casa el veiés de seguida. Vaig posar el paquet embolicat dintre una cistella de mimbre que junt amb les pomes penjades de l’arbre quedava molt campestre. No va ser difícil trobar el muntatge.
Ho millor de tot, la seva cara agafant el regal, que de primer moment no sabia pas què era. Però quan va començar a veure les lletres de la caixa, anava dient:

-No….No…(pausa) Sí??? Sí??? –

Aquest és el millor regal per mi, em quedo amb aquesta última frase i la seva cara d’alegria, com la que posava davant el vidre de l’aparador, però ara sent una il.lusió feta realitat.

Visita el meu blog de fotografia: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

La petita comitiva

12 feb

Durant els dies de Nadal, vam encarregar una tasca important als petits protagonistes de la festa que ens ajudaran el dia H.

Tres nens i una nena, que de segur ho faran molt bé.

En Pol, en Ferran, en Bruno i la Clàudia ens portaran els anells.

Ens fa molta il.lusió tenir aquests acompanyants a prop nostre durant la cerimònia. Segur que algú d’ells ens farà riure amb alguna cosa divertida i ens ajudarà a estar més tranquils.

Visita el meu blog de fotografia: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

L’amic més antic que tinc o…el nostre padrí.

19 gen

Feia temps que teníem decidit el padrí però encara no havíem trobat el moment per demanar-li si voldria ser-ho.

Aquest dissabte li ho vam poder demanar, tot solemnement, tal i com requereix l’ocasió.

L’Ignasi és el nostre flamant padrí. Ell serà l’encarregat de portar el ram a casa la núvia i llegir-li el vers tal i com marca la tradició (no la Mona de Pasqua, que aquesta la porta un altre padrí).

Pels que no conegueu la història, en Gabi i l’Ignasi (Sinasi o Sina per als amics), es van conèixer a la platja de Sant Feliu de Guíxols un estiu quan tenien uns tres anys.

Vora l’aigua, la mare de l’Ignasi l’estava renyat (alguna entremeliadura deuria haver fet) i en Gabi va aprofitar l’ocasió per en to burleta ficar-se amb ell (la canalla, ja se sap…). I van començar a jugar.

Cada dia es trobaven a la platja pel matí i jugaven plegats. Durant molts anys es va repetir la història.

Quan acabava l’estiu es perdien de vista i l’any següent es tornàven a trobar. Els hi passava el que als amics de debó els passa, que malgrat haver passat molt de temps, quan es tornàven a veure tot era com si haguéssin estat junts el dia abans.

En Gabi sempre el presenta com: “l’amic més antic que tinc”.

Van compartir moltes tardes en bicicleta, partides de bàsquet a la pista, banys a la platja…i anys després també el vaig conèixer jo quan vaig entrar a la colla. El més divertit és que jo creia que en Gabi i l’Ignasi eren la mateixa persona! Morenos de pell, de gairebé la mateixa alçada, amb ulleres…s’assemblaven una barbaritat…i jo els confonia. Hauria jurat que eren la mateixa persona!

Els que el coneixem sabem que l’Ignasi és un tio apassionat, curiós, amb ganes de descobrir coses noves constantment i un punt despistat. És una persona que t’encomana la seva energia i que és amic dels seus amics.

Ens fa feliços que ens hagis dit que vols ser el nostre padrí!

Esperem que llegeixis “alto i claro”, que de veu no te’n falta i ens deixis ben parats amb el teu vers.

Els nuvis més contents del món.

Laia Ylla Foto per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Detalls del nostre casament

12 gen Can Ribas

Nosaltres en parlem 24 hores al día, però ens en adonem quan comentem alguna cosa, que hi ha gent que encara no coneix detalls que ja tenim molt decidits.

La data ja la sabem tots, 31 d’agost de 2012
El lloc, Can Ribas de Montbui, a Bigues (Montseny), a uns 45 minuts de Barcelona.
L’hora, les 6 de la tarda.

Els dies anteriors, si us plau, no canteu a la dutxa…voldriem assegurar el bon temps…

Ens trobarem tots a Can Ribas directament, on es farà la cerimònia civil. Esperem que arribeu una estona abans per a fer companyia al nuvi, que li tocarà esperar una mica. La cerimònia serà a l’exterior, enmig del verd, esperant el moment de dir-nos l’esperat “Sí”.

Un cop passat aquest moment una mica més solemne, ja pot començar la disbauxa i cridòria i, que comenci la festa.

Tot continuarà al mateix lloc, però en una altre zona del jardí, on omplirem una mica les panxes, tot sopant. Aperitiu a la fresca, sopar a l’interior del saló, pastís i alguna que altre sorpresa.

I després ja sabeu, nosaltres obrim el ball, però esperem que ens acompanyeu fins que els peus no puguin més.

Volem aconseguir que tot el casament respiri un mateix aire, amb la decoració, amb les flors, amb petites sorpreses…tot té un perquè i hem perfilat fins a l’últim detall per tal que dugui la nostra emprempta.

Posarem a la vostra disposició un autocar des de Barcelona, que farà una parada a Sant Cugat a recollir més gent, i d’allà a Bigues. Hi hauran dues tornades amb la mateixa ruta: una al cap d’una hora o dues de començar el ball i l’altre al final de festa. Més endavant us demanarem que confirmeu si en fareu ús.

Volem que aquell dia transmeti com som, que quan trepitgeu l’espai de la cerimònia, feu l’aperitiu, mengeu el pastis o balleu, digueu: -Això fa olor a Gabi i Laia-.

Esperem aconseguir-ho!

Per a reportatge de casaments, visiteu Laia Ylla Foto:

Blog: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Potser t’interessa:

Una “pedida” de pel.lícula

La “pedida” d’ell

Benvinguts a la festa del nostre casament!

3 gen

Vacances d’estiu en un poble de costa i una colla nova d’amics per descobrir. Balls a l’orquesta de la Festa Major, voltes per la fira, matins de platja amb un sol resplandent, serenates de guitarra a la llum de la lluna d’agost.

Una conversa, un vespre a la platja, va ser l’inici de tot plegat. Que si sóc de Sant Cugat, que si jo de Barcelona, però el cap de setmana també estic a Sant Cugat…Quina casualitat no? I aquí va començar tot.

Vam començar a veuren’s i quedar per anar a sopar, a passajear… i una cosa va anar portant a l’altre, per casualitat o no.

Amb més de deu anys junts i gairebé tres anys convisquent plegats, ara ens decidim a fer un pas endavant i dir-nos que volem seguir estant junts. (Sí, vull!)

Aquesta és la nostra manera de dir-vos que ens casem.

I com que per nosaltres signar el paper és secundari i al que li donem importancia és al dir-ho davant vostre i celebrar-ho en companyia dels que estimem (ole nosaltres) us volem sorprendre amb cada detall, deixant-hi la nostra emprempta i fent que sigui un dia nostre (i vostre), únic i especial. Prepareu-vos perquè no us deixarem indiferents!

Tenim 8 mesos per anar construïnt aquest dia que vindrà i volem que sigui cada dia d’aquests que vindran, una petita festa.

Perquè creiem que la vida ha de ser il.lusió i s’ha de viure com si cada dia fos l’últim.

Benvinguts a la festa del nostre casament!

Laia Ylla Foto per a reportatges fotogràfics de casament: www.laiayllafoto.wordpress.com

www.facebook.com/laiayllafoto

laiayllafoto@gmail.com

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 551 other followers